«El fantasma de la libertad», de Francisco J. Rubia

113-67

Som vertaderament lliures o la llibertat de què presumim no és més que una il·lusió? Hi ha quelcom en el nostre cervell, en la seua estructura o funció, que sustente aquesta impressió? El fantasma de la llibertat estudia la qüestió de si existeix o no el lliure albir des del punt de vista de la neurociència. El seu autor es proposa anar «deconstruint» falses creences i sosté que, segons la ciència del cervell, és molt possible que el jo i la voluntat lliure siguen una ficció cerebral. 

El llibre comença amb una revisió exhaustiva sobre com ha evolucionat aquesta pregunta al llarg de la història de la Filosofia. Aquesta discussió només té ca-buda si adoptem un pensament dualista segons el qual hi ha una ànima immaterial que governa el cervell. No obstant això, els neurocientífics no ho acceptem, ja que no s’ha trobat una estructura cerebral que poguera ser la seu d’aquest ens i, en canvi, sí que sabem que els processos mentals són propietats emergents de les activitats neuronals. En contraposició, el que la neurociència sosté és que és possible que el cervell/ment no siga una excepció a la naturalesa, i que estiga sotmès a lleis que el determinen, i, per tant, la concepció de llibertat no és compatible amb les lleis deterministes que governen l’univers. Una vegada establert el punt de partida de la neurociència, a saber, que totes les funcions mentals són producte de l’activitat del nostre cervell, la resta del llibre constitueix un extens recorregut per les dades que ens mostren exemples que indiquen tant que es pot produir conducta amb sensació subjectiva de voluntat i sense, com que la sensació subjectiva de voluntat pot acompanyar o no la conducta. En el primer dels casos, experiments recents demostren que, quan prenem una decisió, el cervell s’activa molt abans que tinguem la impressió subjectiva de decidir; per tant, la impressió subjectiva de voluntat no és la causa de l’activació cerebral, sinó una conseqüència, igual com la decisió mateixa. Però també podem trobar evidències de la falta d’impressió subjectiva de voluntat, com en la «síndrome de la mà estranya», en què pacients que han patit l’escissió d’ambdós hemisferis refereixen la impressió d’haver perdut el control dels seus moviments. 

Per acabar, l’autor dedica els últims capítols del llibre a explorar les conseqüències d’aquestes afirmacions. Si no som lliures, tampoc som responsables, ni hi ha la culpabilitat, ni el pecat; sosté que, encara que qualsevol societat que es pree sempre haurà de bandejar els qui incomplesquen amb les regles establertes, el que ha de canviar és la imatge que tenim dels que les transgredeixen, ja que no han de ser vistos com a culpables. Aquesta obra suposa una aportació més a l’anomenada «revolució neurocientífica». Els darrers avanços tecnològics han dotat les neurociències de potents eines que ens permeten estudiar temes que fins fa pocs anys era impossible pensar que pogueren ser abordats, com la religió, l’empatia o, el tema que ens ocupa, el lliure albir. 

Pilar Casado. Departament de Psicobiologia. Universidad Complutense de Madrid.
© Mètode 67, Tardor 2010.

 

 

El fantasma de la libertad. Datos de la revolución neurocientífica.
Francisco J. Rubia
Crítica. Barcelona, 2009. 192 pàgines

© Mètode 2011 - 67. Naturalesa humana - Número 67. Tardor 2010
Professora del departament de Psicobiologia de la Universitat Complutense de Madrid (Espanya) i membre de la Unitat de Neurociència Cognitiva del Centre d’Evolució i Comportament Humà (UCM-ISCIII). La seua recerca se centra en el processament del llenguatge, en particular de frases i discursos, que estudia a través de potencials esdeveniments relacionats i ressonància funcional. És autora de nombrosos articles d’investigació sobre aquesta temàtica.