«El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza», de Jorge Wagensberg

114-61

El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza
Jorge Wagensberg
Tusquets Editors, Col·lecció Metatemas, Barcelona, 2007. 272 pàgines.

Gaudint de la realitat

El gozo intelectual és la proposta de Jorge Wagensberg per a identificar quan i com una persona fa un passet més en la comprensió de la realitat. La relació entre plaer i coneixement sorgiria de la natura curiosa de l’ésser humà. Aquest «goig» seria un motor que fa avançar la ciència, una mena de fam que fa que l’home s’alimente d’explicacions sobre el món.

Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza és el subtítol del llibre, que vol delimitar la senda per la qual, segons l’autor, transcorre el progrés de la ciència. En la primera part s’ofereix una escala de conceptes: estímul (un tros de realitat que murmura una pregunta), conversa («amb la realitat, amb el proïsme o amb un mateix») i comprensió (l’instant solitari en què algú troba una constant entre la diversitat). Aquests graons condueixen al «goig intel·lectual»: cada vegada que un científic, un artista, algú, reconeix una nova harmonia (en l’espai) o un nou ritme (en el temps).

L’autor recorre a conceptes que ha desenvolupat en llibres anteriors, mantenint sovint l’estil poètic d’explicar idees mitjançant imatges. Així doncs, i malgrat les noves propostes, es tracta d’una obra acumulativa del pensament de Wagensberg. D’aquesta manera s’insisteix en el fet que el paper del científic és encertar amb les preguntes, per assimilar les respostes que, sense parar, ofereix la naturalesa.

La segona part es compon de 63 petites històries que Wagensberg recopila entre els seus articles publicats en diverses revistes –entre les quals, Mètode–, i que reelabora per il·lustrar millor els conceptes que s’han vist en la part teòrica. Les històries –contes verídics amb interès científic– aborden sobretot aspectes de la física i de la biologia; però també parlen del sentit de les paraules, la identitat de l’individu i les nacions, l’ecologia o la naturalesa de la ciència. El denominador comú d’aquestes vivències és l’instant en què algú es meravella de comprendre les coses que passen, les que troba, les afirmacions d’altri, la realitat inesperada.

«Ara ho canviaria quasi tot en les escoles, universitats i museus.» A més de científic i divulgador, Wagensberg es fa ciutadà quan denuncia l’absència d’estímuls-conversacions-comprensions en els llocs on haurien de produir-se. En les seues propostes batega el desig que un dia el goig intel·lectual inunde la societat.

Aquest llibre defensa l’alegria del saber, l’emoció d’intuir, el valor de l’educació, la imaginació per a entendre millor el món que ens envolta. Si les idees es mesuraren per la capacitat de provocar canvis en l’altre, hauríem de prestar atenció a la proposta de goig intel·lectual; ja que ens porta, quasi sense remei, a gaudir entenent una mica més la realitat, que no és poc.

© Mètode 2009 - 61. Ciència i exili - Número 61. Primavera 2009

Estudiant de Periodisme de la Universidad Complutense de Madrid