«El gran calentamiento», de Brian Fagan

El gran calentamiento
Cómo influyó el cambio climático en el apogeo y caída de las civilizaciones
Brian Fagan
Gedisa. Barcelona, 2009. 350 pàgines.

No fa massa anys, els mitjans de comunicació començaven a fer-se ressò de les investigacions i hipòtesis dels científics, que vaticinaven un futur, però no llunyà, cataclisme mundial provocat per la interacció dels efectes de la societat de consum amb la composició i dinàmica de l’atmosfera i, de rebot, amb els corrents marins, la hidrosfera… I decidiren anomenar aquell cataclisme el «canvi climàtic».

Era una cosa nova, mai escoltada, no coneguda i que ens podria portar perillosos fenòmens meteorològics, pujades en el nivell dels mars, canvis en la distribució de les espècies… I tot provocat per les emissions dels anomenats gasos d’efecte hivernacle.

Com podríem enfrontar-nos a aquest problema? Què hi podria fer una societat tan avançada i tecnificada com la nostra? Les respostes les podem trobar, o almenys intuir, en aquest llibre. Perquè la humanitat ja va conèixer un canvi climàtic, ja hagué d’enfrontar-s’hi i ja el va patir… o en va gaudir.

Ara farà uns dotze segles es va produir al llarg d’unes quatre centúries, des del segle ix fins el xii, un procés de pujada de les temperatures, només d’un o dos graus, però suficients per produir canvis importantíssims en la dinàmica de la Terra i, per descomptat, també en la humana. Canvis que ara es tornen a predir: sequeres, inundacions, fams… i als quals l’ésser humà ja s’hagué d’adaptar. I ho va fer com va poder, desplaçant-se, incorporant noves idees, eines, sistemes productius o canvis socials… o simplement desapareixent. Aquest canvi presentà dues cares oposades, la dels que pogueren incrementar les collites, obrir noves rutes comercials i arribar a territoris no coneguts, com ara gran part d’Europa, i la dels que passaren fam i sed, hagueren de fugir per poder sobreviure o en alguns casos arribaren a desaparèixer, com en el nord i sud d’Amèrica i part d’Àsia.

Aquest llibre recull diversos elements i dades científiques que avalen l’existència d’aquest període, anomenat «Període càlid medieval» i la visió de tot el procés que aporta l’autor, unit tot això amb elements literaris que amenitzen el contingut del llibre.

Al llarg de tretze capítols es fa un recorregut per diverses societats molt diferents, distribuïdes per tot el planeta, per mostrar-nos com van fer front a aquest procés, tècnicament i socialment. A Europa, a la conca del Níger, els indis pueblo d’Amèrica del Nord, els polinesis, els maies i molts més, cercaren la millor manera d’adaptar-s’hi i continuar vivint, una adaptació basada en la versatilitat, en la flexibilitat i la mobilitat. Avui dia també haurem d’adaptar-nos al canvi climàtic que ens arriba, però en aquest cas un canvi provocat per nosaltres mateixos. Podrem fer-ho amb aquesta mateixa versatilitat i flexibilitat? Quins canvis haurà d’assumir tota la societat? Quin paper tindrà la tecnologia? El que és ben clar és que aquest canvi també deixarà un senyal inesborrable en la història de la humanitat.

© Mètode 2009 - 63. Les pors a la ciència - Número 63. Tardor 2009

Biòleg. Tècnic del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana.