«El gran viaje de los inkokerones», de Jon Marcaide

És habitual que els científics, generalment, no consideren la divulgació de la ciència com a part de les seues tasques. Alguns fins i tot miren amb menyspreu aquesta activitat i la consideren poc digna, només apta per a «científics ociosos», sense adonar-se que tal vegada ells mateixos siguen avui en dia científics perquè en algun moment de la seua vida va haver-hi un bon divulgador de la ciència que va decidir la seua vocació. Ja deia Einstein que «restringir l’accés del camp del coneixement a un grup menut mata l’esperit filosòfic de la gent i condueix a la pobresa espiritual.» Per això, quan els científics de gran prestigi decideixen baixar de l’Olimp de la ciència pura al món terrenal de la divulgació, s’agraeix, i molt, com ocorre en el cas que ens ocupa ací. Parlem del llibre El gran viaje de los inkokerones, de Jon Marcaide, catedràtic d’Astronomia i Astrofísica i un dels pioners de la radioastronomia a Espanya. El llibre, com el seu títol indica, tracta del viatge realitzat a través de l’univers per dos inkokerons, dues partícules molt particulars. Amb l’excusa de les seues aventures, es van exposant de manera senzilla diferents conceptes, com l’expansió de l’univers, les galàxies, les supernoves, els forats negres, etc. El llibre recorre a bones metàfores visuals (de fet, molt recomanables per a usar-les en l’aula), com és el cas de la formiga i la mel sobre un globus de goma, la bandera francesa còsmica, o la mateixa descripció física dels inkokerons. Per descomptat, els inkokerons en realitat són… bé, serà millor que no es desvele ací. Així i tot, donaré una pista: el vidarellotge dels inkokerons que marca el seu temps propi, avança. El llibre pot considerar-se un llibre de divulgació científica, però també pot llegir-se com una novel·la. Com ocorre amb altres llibres de divulgació, i en pro de l’agilitat de lectura, s’han hagut de fer alguns sacrificis. Així, certs conceptes no s’introdueixen o es fa massa de pressa (com l’efecte Doppler o els estereoradiants), el que fa necessari que el lector tinga un mínim corpus de coneixements previs. A més, encara que es fa un enorme esforç per fer comprensibles tots els conceptes, alguns, per la seua mateixa naturalesa, resulten difícils d’explicar, com sol ocórrer en tota la literatura de divulgació. Tant pel to com pels continguts, el llibre pareix principalment dirigit a un públic juvenil. No obstant això, per als més menuts resulta una lectura adequada que desperta la seua curiositat, encara que convé que compten amb l’ajuda d’un adult. Per a l’entès, el llibre serà una delícia. Una curiositat respecte al llibre és que és bilingüe, basc-castellà, per la qual cosa també pot resultar un material excel·lent per a aquells que estiguen aprenent aquesta llengua.

El gran viaje de los inkokerones. / Jon Marcaide / Ed. EVE, Ente Vasco de la Energía, Bilbao, 2005 / 98 pàgines.

© Mètode 2011 - 51. Grossos i prims - Tardor 2006

Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.