Del miler llarg de tÃtols que nodreixen el fons editorial de les Publicacions de la Universitat de València, una bona part és constituït per llibres de carà cter cientÃfic i tècnic. Un camp que es vol potenciar cada vegada més, tant pel que fa a les obres de recerca i de consulta com a les d’assaig i divulgació, i no deixar-lo confinat en els circuits sempre més limitats de l’especialització. En efecte, el llibre cientÃfic és present, de manera notable, en les tres grans à rees o lÃnies que configuren la polÃtica editorial de la Universitat de València: dotar de materials docents i d’aprenentatge professors i estudiants, difondre la investigació bà sica en les diferents à rees de coneixement i promoure la difusió del coneixement cientÃfic entre un públic més ampli que l’estrictament especialitzat.
 «La universitat no pot deixar d’atendre també la divulgació del coneixement cientÃfic entre el gran públic»
El primer objectiu el cobreix la sèrie «Materials» de la col·lecció «Educació», destinada a la publicació de manuals sobre els diversos camps del saber acadèmic i de la qual han aparegut ja una trentena de tÃtols. Entre ells Fonaments de bioquÃmica, un veritable best-seller del qual preparem ja la quarta edició. No puc aturar-me ara en una relació detallada d’autors i de tÃtols, que donarien una millor idea del tenor de la col·lecció, però sà que voldria almenys destacar tres fets: el rigor de continguts i l’excel·lència formal dels llibres, que estan lluny de ser la mera edició d’apunts del professor a què ens tenen acostumats algunes editorials poc escrupoloses; la bona acollida que han tingut tant dins com fora de la Universitat; i el fet que la majoria han aparegut en català , amb la qual cosa no sols es proveeix professors i estudiants d’una eina utilÃssima per a la transmissió dels coneixements, sinó que es contribueix de manera ben eficaç a la normalització de l’ensenyament en la nostra llengua.
La segona gran à rea, la de la difusió de la investigació bà sica, és atesa fonamentalment pels mateixos departaments i instituts universitaris. I acà cal destacar de manera molt especial la important tasca duta a terme en els últims trenta anys per l’Institut d’Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència, impulsat per José M. López Piñero i que publica dues grans col·leccions de monografies, de reconegut prestigi en el món cientÃfic: els «Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia», amb més de cinquanta tÃtols, i els «Cuadernos de Documentación e Informática Biomédica». I l’últim, fruit del qual ha estat la revista Cronos, dirigida per VÃctor Navarro i José Luis Fresquet. Per la seua part, el Seminari d’Estudis sobre la Ciència, animat per Josep LluÃs Barona, s’ha mostrat igualment fecund amb la seua col·lecció «Sciencia Veterum» i les tres sèries –«Monografies», «Clà ssics i documents», i «Trobades»– que la componen.
Finalment, una universitat com la de València, molt sensibilitzada també per la seua dimensió social i el seu paper de dinamitzador cultural, no pot deixar d’atendre també la divulgació del coneixement cientÃfic entre el gran públic. A ell està adreçada la col·lecció «Cultura Università ria Popular», que s’inventà Vicenç Rosselló i que ha donat ja una trentena de tÃtols, entre els quals La vegetació al PaÃs Valencià , de Manuel Costa, tot un clà ssic. I, sobretot, la col·lecció «Sense Fronteres», coeditada conjuntament amb Edicions Bromera, que es nodreix fonamentalment, però no exclusivament, del Premi Europeu de Divulgació CientÃfica, i en la qual han vist la llum tÃtols ben suggestius, com ara el darrer que ha aparegut, El taller de la memoria, de Juan Carlos López. Una gran aposta editorial, que s’aprofita de la solvència i l’entusiasme de Martà DomÃnguez i Juli Peretó i que de moment està obtenint una molt bona acollida per part dels lectors.
Són ells dos, i això és just que ho reconega el director de Publicacions, els qui han impulsat, juntament amb Guillermo Quintà s, director de la citada col·lecció «Estudis», aquesta nova empenta del llibre i dels temes cientÃfics a la nostra Universitat, que no es limita a les col·leccions esmentades, sinó que s’estén també a les publicacions periòdiques: en primer lloc, aquest Mètode q ue el lector té entre les mans, una revista d’orientació clarament cientÃfica, i, encara, L’Espill, aquella revista fundada per Joan Fuster fa vint anys i que ara reapareix amb voluntat d’estimular la reflexió crÃtica i el debat d’idees, i en la qual els temes i la cultura cientÃfica han d’ocupar un lloc privilegiat.