El llibre científic a la Universitat de València

Del miler llarg de títols que nodreixen el fons editorial de les Publicacions de la Universitat de València, una bona part és constituït per llibres de caràcter científic i tècnic. Un camp que es vol potenciar cada vegada més, tant pel que fa a les obres de recerca i de consulta com a les d’assaig i divulgació, i no deixar-lo confinat en els circuits sempre més limitats de l’especialització. En efecte, el llibre científic és present, de manera notable, en les tres grans àrees o línies que configuren la política editorial de la Universitat de València: dotar de materials docents i d’aprenentatge professors i estudiants, difondre la investigació bàsica en les diferents àrees de coneixement i promoure la difusió del coneixement científic entre un públic més ampli que l’estrictament especialitzat.

 «La universitat no pot deixar d’atendre també la divulgació del coneixement científic entre el gran públic»

El primer objectiu el cobreix la sèrie «Materials» de la col·lecció «Educació», destinada a la publicació de manuals sobre els diversos camps del saber acadèmic i de la qual han aparegut ja una trentena de títols. Entre ells Fonaments de bioquímica, un veritable best-seller del qual preparem ja la quarta edició. No puc aturar-me ara en una relació detallada d’autors i de títols, que donarien una millor idea del tenor de la col·lecció, però sí que voldria almenys destacar tres fets: el rigor de continguts i l’excel·lència formal dels llibres, que estan lluny de ser la mera edició d’apunts del professor a què ens tenen acostumats algunes editorials poc escrupoloses; la bona acollida que han tingut tant dins com fora de la Universitat; i el fet que la majoria han aparegut en català, amb la qual cosa no sols es proveeix professors i estudiants d’una eina utilíssima per a la transmissió dels coneixements, sinó que es contribueix de manera ben eficaç a la normalització de l’ensenyament en la nostra llengua.

La segona gran àrea, la de la difusió de la investigació bàsica, és atesa fonamentalment pels mateixos departaments i instituts universitaris. I ací cal destacar de manera molt especial la important tasca duta a terme en els últims trenta anys per l’Institut d’Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència, impulsat per José M. López Piñero i que publica dues grans col·leccions de monografies, de reconegut prestigi en el món científic: els «Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia», amb més de cinquanta títols, i els «Cuadernos de Documentación e Informática Biomédica». I l’últim, fruit del qual ha estat la revista Cronos, dirigida per Víctor Navarro i José Luis Fresquet. Per la seua part, el Seminari d’Estudis sobre la Ciència, animat per Josep Lluís Barona, s’ha mostrat igualment fecund amb la seua col·lecció «Sciencia Veterum» i les tres sèries –«Monografies», «Clàssics i documents», i «Trobades»– que la componen.

Finalment, una universitat com la de València, molt sensibilitzada també per la seua dimensió social i el seu paper de dinamitzador cultural, no pot deixar d’atendre també la divulgació del coneixement científic entre el gran públic. A ell està adreçada la col·lecció «Cultura Universitària Popular», que s’inventà Vicenç Rosselló i que ha donat ja una trentena de títols, entre els quals La vegetació al País Valencià, de Manuel Costa, tot un clàssic. I, sobretot, la col·lecció «Sense Fronteres», coeditada conjuntament amb Edicions Bromera, que es nodreix fonamentalment, però no exclusivament, del Premi Europeu de Divulgació Científica, i en la qual han vist la llum títols ben suggestius, com ara el darrer que ha aparegut, El taller de la memoria, de Juan Carlos López. Una gran aposta editorial, que s’aprofita de la solvència i l’entusiasme de Martí Domínguez i Juli Peretó i que de moment està obtenint una molt bona acollida per part dels lectors.

Són ells dos, i això és just que ho reconega el director de Publicacions, els qui han impulsat, juntament amb Guillermo Quintàs, director de la citada col·lecció «Estudis», aquesta nova empenta del llibre i dels temes científics a la nostra Universitat, que no es limita a les col·leccions esmentades, sinó que s’estén també a les publicacions periòdiques: en primer lloc, aquest Mètode q ue el lector té entre les mans, una revista d’orientació clarament científica, i, encara, L’Espill, aquella revista fundada per Joan Fuster fa vint anys i que ara reapareix amb voluntat d’estimular la reflexió crítica i el debat d’idees, i en la qual els temes i la cultura científica han d’ocupar un lloc privilegiat.

© Mètode 1999 - 21. Comprendre l'univers - Número 21. Primavera 1999

Catedràtic d’Història Medieval. Director del Servei de Publicacions de la Universitat de València entre 1997 i 2010.