El mesurament del món (Die Vermessung der Welt) és el títol de la traducció catalana de la recent novel·la del jove escriptor Daniel Kehlmann (Munic, 1975), la qual ha esdevingut un notori èxit de vendes a Alema nya. La narració, adobada d’intel·ligència, ironia i molta ficció, reconstrueix les vides i trajectòries científiques del naturalista Alexander von Humboldt i del matemàtic Karl F. Gauss, obsessionats pel mesurament del món. L’autor, malgrat els antagonismes vitals existents entre un viatger impenitent i un sedentari de gabinet, els associa en la narració, manufacturant una peculiar història de vides paral·leles a partir d’un encontre esporàdic a Berlín el 1828. Aquesta trobada, plena d’extravagàncies, permet a Kehlmann entrellaçar un relat on va alternant capítols referits a la respectiva carrera científica de dos dels més caracteritzats representants del volk alemany. Al mateix temps, va component un retrat irònic dels personatges mostrant les seues grandeses i les seues debilitats, les seues obsesions i, fins i tot, les seues al·lucinacions.
Kehlmann emmarca els dos personatges en el context intel·lectual de la Il·lustració (Kant, Goethe, W. von Humboldt, Daguerre, Franklin, Werner, Jefferson, Mutis, etc.), quan la ciència s’enfrontava amb renovades perspectives a un ingent camp de recerca. Òbviament, el mesurament del món era una empresa admirable de la raó i de les llums que arraconaria el desordre i la ignorància. L’autor sorprèn el lector amb una entretinguda història sobre el mesurament físic i matemàtic del món on va barrejant les fites més destacades d’aquests dos homenots de la ciència. Kehlmann vol desmitificar les sacralitzades figures dels dos mundimensors, humanitzar les complexes relacions dels savis amb els seus entorns o ressenyar els contrasts entre els rigors temeraris de joventut i les seues provectes decadències. Més enllà de les etapes dels viatges de Humboldt o de les explicacions matemàtiques de Gauss, Kehlmann aprofundeix en la peripècia humana dels dos genis i en la seua distància i entotsolament en relació a la societat. Al llarg de la narració, hi ha un particular interès per novel·lar les actituds psicològiques dels savis, fins i tot quan Gauss començà a ser superat pels seus interlocutors o quan els ajudants de Humboldt ja mesuraven amb major precisió el Volga.
Un argument central del llibre és que tots dos eren genis rars i estranys, quasi incapaços per relacionar-se amb l’entorn, raó per la qual les persones amb què convivien manifestaven contínuament la seua perplexitat davant del seu comportament; bona part de l’humor i de la ironia del llibre naix precisament d’aquest contrast. No obstant això, a mesura que avança la novel·la, aquesta primera impressió va sent matisada, i a la fi sembla que Gauss i Humbolt eren més humans que no els seus interlocutors.
L’associació novel·lada de Gauss i Humboldt permet a Kehlmann mostrar l’antagonisme dels dos científics i les complementarietats dels resultats de la llibertat de moviment i la llibertat de pensament. Mentre Alexander von Humboldt fou el viatger per antonomàsia (va recórrer Espanya, travessà l’Amèrica hispana, escalà el Chimborazo o explorà Rússia), Gauss –sense moure’s de l’Observatori de Göttingen– desenvolupà valuoses eines d’anàlisi matemàtica i geometria diferencial, així com en el camp del magnetisme i de l’òptica. Però, mentre que les dones no existien per a Humboldt, Gauss era un donjuán empedreït. Quan Humboldt estava viatjant per Rússia (una eixida fallida i de resultats trists i incerts, segons Kehlmann), Gauss estudiava rus com un exercici mental i llegia Puixkin. D’altra banda, també Humboldt desplegà una molt meritòria tasca teòrica, mentre que Gauss exercia d’agrimensor.
La novel·la ha generat una certa polèmica a Alemanya pel tractament desmitificador dels personatges, singularment pel retrat de Humboldt. Certes invencions i atreviments de Khelmann han incomodat alguns membres de societats humboldtianes. Cal insistir que es tracta d’una ficció. Kehlmann no pretén fer una novel·la d’història de la ciència, però ha mobilitzat una excel·lent documentació sobre la tasca científica dels personatges i, de vegades, estimula el lector a la comparació amb les biografies més solvents. L’autor escriu una novel·la ben escrita amb un ritme idoni on va barrejant la biografia amb la narració de viatges, l’assaig, el relat intel·lectual i el realisme màgic incorporant diàlegs enormement còmics, entretinguts, irònics i desmitificadors. El llibre, de lectura deliciosa, amena i irònica, indaga sobre la vida íntima d’unes personalitats complexes i solitàries i esdevé simultàniament una tragicomèdia i una exaltació dels científics. Benvinguda aquesta traducció que, a més de les consideracions anteriors, com a geògraf m’ha permès gaudir d’una entretinguda interpretació del viatge reeixit de Humboldt per Espanya i l’Amèrica hispànica i de la destacada campanya de Rússia.
