Antologies

Tinc als prestatges una bona colla d’antologies científiques: d’escrits sobre evolució, d’articles pioners de biologia molecular, de literatura científica contemporània… n’hi ha per tots els gustos. Què tenen en comú totes elles? Que, de manera més o menys evident, totes segueixen un fil argumental. Darrere de totes elles hi ha una ment ordenadora que tria i remena amb un objectiu clar.

Una antologia és el resultat del treball d’un editor que selecciona els textos que encaixen amb el discurs que vol fer. És una manera de parlar per boca aliena: recollir suports per la tesi que es vol defensar. Al capdavall hi ha dues raons principals per preparar una antologia: o bé es tracta de definir un marc al voltant d’un tema o de proposar un cànon de referència. La definició d’un marc permet enfocar més nítidament els temes clau que han de guiar el debat en un camp del coneixement. La proposta de cànon ajuda a identificar els autors que han de ser la pedra de toc. Un cànon mai no és innocent, i com a prova em remeto a qualsevol antologia literària. Ara bé, en ciència, és més fàcil arribar a un consens sobre, posem per cas, quins són els deu o vint escrits fonamentals en la gènesi de la biologia molecular.

Pel que fa a la literatura científica no tècnica, sinó d’assaig, els criteris són més arbitraris. A la seva antologia per Oxford University Press, Richard Dawkins hi va incloure gairebé exclusivament escriptors anglòfons, i és un criteri com qualsevol altre. Cada any es publica una antologia de la millor literatura científica americana de l’any. En cap cas es pot plantejar reescriure el cànon cada any, però l’acumulació de tries successives acaba configurant un cos de referència.

Hi ha una tercera raó per fer una antologia, i és posar a l’abast de lectors contemporanis textos poc coneguts, difícilment accessibles, amb un valor històric fermament establert. És en aquesta mena d’antologies on podem trobar textos de Galileu, Bacon, Piaget o Wegener. Potser comercialment no hi ha lloc per dotzenes de llibres semblants, però seria un regal per als lectors de llengua catalana accedir als textos aplegats a Galileo’s Commandment (Blair Bolles, 1999).

A part d’accedir a la producció científica de temps o llocs antics, ens falta també l’aparador per als comunicadors locals contemporanis. És possible que la nostra producció de literatura científica no generi prou material per publicar una antologia anual, tot i que podria estar equivocat. El que és segur és que seria possible una antologia periòdica (bianual, per exemple) que recollís els esforços més reeixits de la nostra comunitat comunicadora de la ciència. No se m’acut ningú millor per promoure aquesta iniciativa que l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Poden comptar amb el meu suport i, sens dubte, amb el de molts altres lectors potencials d’aquest llibre.

Bibliografia
Blair Bolles, E. (ed.), 1999. Galileo’s Commandment: 2,500 Years of Great Science Writing. Holt. Nova York.
Dawkins, R. (ed.), 2009. The Oxford Book of Modern Science Writing. OUP. Oxford.
Skloot, F. (ed.), 2011. Best American Science Writing 2011. Ecco. Nova York.

Jesús Purroy. Biòleg i escriptor (Barcelona). 
© Mètode 74, Estiu 2012.

 

  
© Mètode 2012 - 74. La cala encantada - Estiu 2012
Biòleg i escriptor (Barcelona).