Molt abans que els sudokus ens fessin creure a tots plegats que érem uns cracks del càlcul mental, els quioscos i les llibreries anaven plens de publicacions orientades a posar a prova el nostre enginy matemàtic, en tota la seva extensió. Aquestes revistes i llibrets, sense pretensions, plantejaven problemes a mig camí entre la matemàtica formal i la lògica del sentit comú.
En realitat, la tradició de combinar les matemàtiques amb la literatura més o menys popular té precedents il·lustres. Lewis Carroll va dedicar tot un llibre a la «matemàtica dement». A Tangled Tale és un recull d’històries a mig camí entre la literatura de l’absurd, la lògica i alguns conceptes matemàtics. Quan va aparèixer en forma de sèrie per capítols a final del segle xix, Carroll comentava cada setmana les respostes encertades o errònies dels lectors als problemes de la setmana anterior, amb noms i cognoms.
El referent contemporani del gènere és sens dubte Martin Gardner, que durant cinquanta anys va publicar articles i llibres de divulgació de la matemàtica. El fet que els seus llibres estiguin encara disponibles és un testimoni de la seva vigència, en una època en què la vida comercial dels llibres es mesura en setmanes.
Des de fa anys el relleu de Gardner en la divulgació de les matemàtiques mitjançant entreteniments l’ha pres Ian Stewart. Els llibres de Stewart solen tenir un nivell mitjà-alt, que els fan més adequats per a lectors especialitzats.
El best-seller més recent del gènere, curiosament, el va escriure un poeta. Hans Magnus Enzensberger va escriure El dimoni dels nombres seguint la petjada d’El món de Sofia. Enzensberger combina un fil argumental i curiositats relacionades amb les matemàtiques, principalment operacions aritmètiques que donen sèries vistoses. El dimoni dels nombres no em va impressionar gens, tot i que admeto que formalment és molt atractiu, amb unes il·lustracions que valen més que el text.
Pot ser que algun lector tingui curiositat sobre la resposta a la pregunta del títol (un problema que apareix en un llibre de Mariano Mataix). En un moment de la sèrie hi ha el factor (× – ×), que fa que el producte sigui 0.
Carroll, A., 1984. The Complete Illustrated Works of Lewis Carroll. Chancellor Press. Londres.
Enzensberger, H. M., 2002. El dimoni dels nombres. Siruela. Barcelona.
Gardner, M., 2007. Matemáticas para divertirse. RBA. Barcelona.
Mataix, M., 1982. Divertimientos lógicos y matemáticos. Boixareu Editores. Barcelona.
Stewart, I., 2008. Professor Stewart’s Cabinet of Mathematical Curiosities. Profile Books. Londres.
