Humor

Hi ha tantes pàgines escrites sobre l’humor, des del punt de vista de la psicologia, la neurociència, l’endocrinologia i altres disciplines científiques, que costa adonar-se que, de vegades, la literatura que fan els científics pot ser humorística en ella mateixa, i que la ciència pot donar lloc a diverses formes d’humor.

I això no és trivial, perquè l’estereotip del científic massa sovint el mostra rient de manera maníaca poc abans de destruir el món amb alguna plaga de dimensions bíbliques. En canvi, no costa gaire trobar textos francament divertits escrits per científics, i l’humor és una constant en moltes presentacions orals. Vegin com a exemple un article sobre l’ús del paracaigudes per prevenir la mort per exposició a la gravetat. Els autors argumenten que tot el que hi ha són dades observacionals, però no s’ha fet mai un assaig doble cec que demostri una relació causal entre l’ús del paracaigudes i la supervivència a les caigudes. De ben segur aquest article persegueix altres fins, no només fer riure els lectors. En aquest cas es tracta de posar el focus sobre algunes mancances del mètode científic en la pràctica de la medicina.

La cita anual de la ciència amb l’humor són els premis IgNobel. Aquí l’humor apareix per un canvi de context. Articles perfectament seriosos sobre temes variats de sobte disparen aquella connexió neuronal que ens fa somriure. Entre els meus favorits hi ha un treball d’un grup de Barcelona, que va guanyar per demostrar que de vegades les rates no poden diferenciar entre una persona que parla holandès a l’inrevés i una persona que parla en japonès a l’inrevés.

També és important reconèixer la inspiració que artistes gràfics han trobat en la ciència. Sydney Harris o Gary Larson són presents a laboratoris d’arreu del món, amb les seves vinyetes sobre l’autèntica raó de l’extinció dels dinosaures o sobre els debats entre científics. Larson és, a dia d’avui, l’únic ninotaire que ha donat nom a un animal (un poll, Strigiphilus garylarsoni).

És possible que algun dia trobem acudits de tema científic en contextos generals? Jo no diria tant. El mecanisme de l’humor demana que hi hagi una dislocació entre el que es diu i el que seria lògic esperar. Una referència humorística només és possible si el receptor sap de què estem parlant i el públic general ara mateix no està per entendre acudits com aquest: en moments de discussió hi ha qui diu que, si no ets part de la solució, ets part del problema. Els meus amics químics diuen que, si no ets part de la solució, ets part del precipitat.

Bibliografia
Premis IgNobel.
Smith, G. i J. Pell, 2003. «Parachute Use to Prevent Death and Major Trauma Related to Gravitational Challenge: Systematic Review of Randomised Controlled Trials». The British Medical Journal, 327: 1.459-1.461.
The Cartoons of Sydney Harris.
Toro, J. M.; Trobalon, J. B. i N. Sebastián-Gallés, 2005. «Effects of Backward Speech and Speaker Variability in Language Discrimination by Rats». Journal of Experimental Psychology: Animal Behaviour Processes, 31: 95-100.

Jesús Purroy. Biòleg i escriptor (Barcelona).
© Mètode 73, Primavera 2012.

  
© Mètode 2012 - 73. La força del món - Primavera 2012
Biòleg i escriptor (Barcelona).