És curiós com recordem alguns detalls irrellevants de temps llunyans. Per exemple, recordo una vinyeta que vaig veure de nen en una revista. S’hi veia un científic calb, amb bata i ulleres, que li deia a una criatura que tenia asseguda a la falda: «Ara t’explicaré el conte de l’àtom que no tenia molècula on viure.» Suposo que em devia impressionar l’absurd de tot plegat, perquè al cap de tants anys encara me’n recordo.
També em devia impactar perquè en tota la infantesa no recordo haver ensopegat amb cap conte on hi hagués àtoms ni cap altre concepte científic. La literatura infantil i la ciència anaven per camins separats.
La infantesa és un invent recent. Fins ben entrat el segle xix els nens eren considerats adults petits, i no hi havia una literatura específicament adreçada als infants més enllà dels manuals escolars. La introducció de la ciència en la literatura infantil encara ha anat més a remolc. Si no vaig errat, el primer escrit científic adreçat a un públic infantil (o, més aviat, juvenil) va ser la Història química d’una espelma, de Michael Faraday (1861). En aquestes lliçons Faraday explicava conceptes químics adreçats a joves. Entre aquestes lliçons i, posem per cas, El llibre dels perquè de Gianni Rodari (1950), hi ha alguns exemples d’obres formalment infantils, però realment adreçades a adults, com els llibres de Mr Tompkins, de George Gamow. Tots plegats podrien omplir un prestatge petit i encara hi sobraria espai.
Més recentment autors com Sònia Fernàndez Vidal (La porta dels tres panys) han intentat enllaçar elements de divulgació i ficció adreçats a un públic infantil o juvenil.
El resultat d’aquests esforços, fins allà on ho he pogut comprovar amb els nens que tinc més a prop (fills i nebots), és que la història s’aguanta pel seu mèrit independentment del contingut científic. Igual com passa amb la ficció per a adults, els conceptes científics introduïts com a elements de la història només afegeixen valor si són indispensables per a la trama. Si el lector sospita que l’estan alliçonant, desconnecta ràpidament.
Aquest és un gènere molt jove i crec que encara hem de veure una eclosió d’obres i autors. Alguns elements contemporanis poden influir en el seu desenvolupament: per exemple, l’abundància de nens tecnològicament hàbils però amb poca capacitat per parar atenció o per recordar el que han llegit. També els nous hàbits de lectura i els nous suports poden delimitar quins temes i quins formats són els millors per introduir la ciència en la literatura infantil. Tanmateix, no tinc cap dubte que hi haurà autors disposats a arriscar-se en aquest gènere tan endimoniadament difícil.
Referències
Faraday, M., 1861. The Chemical History of a Candle.
Fernàndez-Vidal, S., 2011. La porta dels tres panys. La Galera, Barcelona.
Gamow, G., 1965 (1993). Mr Tompkins in Paperback. Cambridge University Press, Cambridge.
Rodari, G., 1985. El llibre dels perquè. La Galera. Barcelona.
