Manuals. Sísif dibuixant mapes

Seguint la recomanació d’un bon professor, durant la carrera vaig anar comprant, com a mínim, un manual de cada assignatura. Era el temps que es podien trobar llibres d’histologia editats a la Unió Soviètica en castellà, il·lustrats a mà. Al cap de cinc anys havia acumulat una vintena llarga de volums. Alguns molt atrotinats, altres gairebé nous.

Ara bé, quants d’aquests volums estaven escrits pensant que algú els llegiria de punta a punta? És viable redactar un manual amb intenció literària, buscant mantenir l’interès del lector?

Per exemple: el manual de neurociència de Kandel està escrit amb col·laboradors de dots literàries reconegudes, com ara Steven Pinker o Antonio Damasio, i fa de bon llegir, però tot i així la immensitat del tema acaba superant la paciència fins i tot del lector més curiós. Un manual està destinat a servir d’estació de servei per satisfer una curiositat puntual. Si les càpsules d’informació estan ben redactades complirà la seva funció, i no se li pot demanar més.

Un manual és un mapa d’un territori, però és un mapa antic. La informació essencial hi és, però la informació actual no hi serà fins d’aquí a una o dues edicions: fàcilment, cinc o deu anys. Òbviament, quan hi sigui ja no serà actual. També és possible que, mentrestant, una part de la informació central hagi deixar de ser vàlida, com sol passar amb les ciències experimentals. El destí dels manuals és anar sempre uns quants anys per darrere de la frontera del coneixement. En algunes disciplines aquest decalatge pot servir per destriar els avenços autèntics. Però, en moltes disciplines, cinc anys són mitja vida. Vaig trobar fa poc el meu exemplar dels Principis de la manipulació genètica, tan llampant l’any 1994 i a un cèntim de dòlar avui a Amazon.

Val la pena, aleshores, continuar empenyent pendent amunt llibres congènitament obsolets? Qui està disposat a dibuixar el mapa d’un territori en constant moviment? La paciència té un límit, fins i tot la de Sísif.

Bibliografia
Kandel, E.; Schwartz, J. i T. Jessell, 2000. Principles of Neural Scien­ce. McGraw-Hill. Nova York.
Old, B. i S. B. Primrose, 1994. Principles of Gene Manipulation. Wiley-Blackwell. Oxford.

Jesús Purroy. Director de recerca i innovació. Parc Científic de Barcelona.
© Mètode 65, Primavera 2010.

 «Un manual està destinat  a servir d’estació de servei per satisfer una curiositat puntual»
© Mètode 2011 - 65. Nano - Primavera 2010.
Biòleg i escriptor (Barcelona).