La conferència científica precedeix l’ensenyament formal, i al final de tot queden les xerrades informals. Un format híbrid són les conferències divulgatives.
Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.
Jesús Purroy analitza la comunicació de salut i la reacció dels científics als missatges de salut que acosutmen a difondre els mitjans de comunicació.
L’epistemologia, com els assajos doble cec o la necessitat d’incloure mostres suficients per fer una estadística acceptable, queda lluny de l’experiència normal de la gent.
A diferència de les altres manifestacions escrites, que són obra d’una persona, una entrevista requereix la col·laboració de dues persones.
Si qualsevol material escrit en qualsevol mitjà és literatura, qualsevol referència a la ciència en un d’aquests mitjans és literatura científica.
Abans que els sudokus, ens féren creure a tots que érem uns cracks del càlcul mental. Els quioscos i llibreries estaven plens de divertiments matemàtics.
Què li demanem a un llibre de bricolatge? Que sigui divulgatiu o que estimuli la creativitat? Purroy els ubica entre la divulgació científica i els protocols de laboratori.
A més del diccionari de definicions i els d'enciclopèdic, els lectors en llengua catalana disposem d’un tercer tipus de diccionari: el de traduccions.
El creixent interès en la comercialització dels resultats de la recerca científica ha empès molts científics a experimentar amb els plans de negoci.
Les antologies, resultat del treball de l'editor que selecciona els textos que encaixen amb el discurs que vol fer, són un dels gèneres de literatura científica més interessants.
