Plans de negoci

De tota la vida, els científics que han intentat guanyar diners amb els seus descobriments han hagut de veure si els sortien els números. Ara bé, no em consta que Pasteur fes mai un pla de negoci tal com ara el coneixem. La formalització de les eines de gestió és molt més recent.

Un pla de negoci, com el seu nom indica, és una proposta d’activitats que han de resultar en un benefici per a tots els qui hi participen a canvi d’oferir algun servei o producte a clients que estan disposats a pagar per tenir-lo. Explica en poques pàgines el que es pretén fer, quins recursos seran necessaris i en quin temps s’obtindran beneficis.

Normalment, la persona que escriu el pla de negoci té uns lectors concrets en ment: els inversors que han d’arriscar diners a l’empresa. Warren Buffet, que d’invertir en sap força, diu que no has d’invertir mai en un negoci que no entens. Això fa que les empreses basades en la recerca científica tinguin mala peça al teler a l’hora de presentar-se davant d’un inversor potencial. No és el mateix dir «necessito diners per posar en marxa un outlet a internet on la gent podrà comprar objectes de marca a preus descomptats», que dir «necessito diners per a una prova de concepte de virus oncolítics per tractar el càncer de pàncrees». Si l’inversor és un científic que ha fet fortuna, pot entendre de què li estan parlant. Però si l’inversor ha fet la seva fortuna en les telecomunicacions o la gran distribució, tota la xerrameca científica li farà més por que una pedregada. El que vol saber és si la tecnologia funciona, quants diners pot guanyar i quan.

Aleshores, com es fa? El costum fa que els científics comencin parlant del descobriment, per centrar el tema del projecte, i vagin avançant fins a demostrar les seves aplicacions pràctiques. En aquest format lineal els inversors han perdut interès per quan arriba la part essencial de la lectura. En canvi, una presentació de la informació que vagi en ordre invers té més probabilitat de mantenir l’atenció dels lectors. Una història que comenci amb una necessitat no coberta, expliqui com es cobrirà i, només quan això està molt clar, entri a detallar la base científica de l’empresa, pot fer que els lectors entenguin tot el procés, i valorin si els interessa o no.

Això requereix un esforç per al científic. Ha d’invertir l’ordre lògic d’una exposició en un text que no és de divulgació i ha de mantenir la informació tècnica a un nivell prou detallat per convèncer, però prou esquemàtic per no fer perdre el fil. I, a diferència de tota la resta del pla de negoci, aquest fragment no el pot escriure cap expert extern.

El creixent interès en la comercialització dels resultats de la recerca ha empès molts científics a experimentar amb aquest gènere. A diferència de la majoria d’escrits científics, la importància de fer-ho bé o no es mesura en diners en efectiu –molts més dels que podria guanyar mai escrivint llibres.