Pòsters

Comunicació en imatges i tuits

Podríem dir-ne MUAC: Mínima Unitat d’Activitat Científica. Molt abans de publicar un article és possible donar a conèixer un grapat d’experiments en un context formal. Sovint són resultats preliminars i molts d’ells no veuran mai cap altra llum. Potser necessitaran tanta feina addicional que, a la versió final publicada, pràcticament no quedarà ni rastre del que hi havia al pòster. Per als científics inexperts sol ser la primera experiència de presentació pública de resultats, una invitació al debat amb desconeguts. Una mena de ritual d’iniciació.

Però, ben mirat, de literatura, en un pòster, n’hi ha poca. La mínima per complir amb els requisits: fer entendre la feina feta en un espai reduït. El pòster no va enlloc si no té un poderós suport visual: fotos, gràfics, esquemes i qualsevol altre element que faci aclaridor el missatge. En alguns casos, pràcticament tota la superfície del pòster l’ocupen imatges amb els seus respectius peus, i el missatge escrit es redueix a un breu resum i una conclusió. La capacitat de comunicació és principalment una qüestió d’imatge.

Aleshores, quin és el paper de la literatura en aquesta tarja de presentació dimensions A0? Hi ha marge per a la creativitat o el talent? Crec que sí. Un pòster és un exercici de concisió. Un resum ben escrit sempre serà més entenedor que un resum escrit de qualsevol manera. Un títol ben trobat cridarà més l’atenció que un títol qualsevol. El fil argumental ha de captar l’atenció i destacar la importància de les imatges. Al capdavall, la imatge només és el suport del missatge, no el missatge en ell mateix.

Aquest és el taló d’Aquil·les del pòster com a gènere literari. És un error molt habitual creure que una imatge incrustada sota l’encapçalament de resultats és suficient per explicar un resultat científic. La relegació de la literatura a un paper secundari és la perdició de molts pòsters que, amb un esforç més gran dedicat a la redacció del text, tindrien molta més força comunicativa.

I, tot això, on s’aprèn? On s’aprèn a ser clar amb poc text? Potser a Twitter. Si és possible reescriure Crim i càstig o Moby Dick en menys de 20 tuits, no hi ha excusa per no aplicar la mateixa disciplina de síntesi als resultats de la recerca. És només una qüestió de temps fins que els nous hàbits de comunicació s’integrin a l’element més modest de la cadena comunicativa de la ciència.

Referències
Alexander, A. i E. Rensin, 2009. Twitterature: The World's Greatest Books Retold Through Twitter. Penguin. Londres.

© Mètode 2012 - 72. Botànica estimada - Hivern 2011/12
POST TAGS:
Biòleg i escriptor (Barcelona).