Hi ha camps del saber plens de dades disperses i inconnexes, que semblen estar esperant un seny ordenador. Linné, amb la seva classificació sistemàtica de les espècies, n’és un bon exemple, però per mi el més espectacular continua essent Darwin. Amb un parell d’idees clares –variació a l’atzar i selecció natural– va posar ordre en un camp que, ben mirat, abasta tot el món natural, geologia inclosa.
Això era més probable en el temps dels llibres. En l’era dels articles i el finançament per factor d’impacte hi ha menys investigadors que s’arrisquin a invertir esforços en una tasca tan monumental.
Ara bé, de tant en tant algú ho intenta. Vegeu aquest paràgraf: «Fa tres-cents anys la ciència va quedar transformada per la dramàtica nova idea que per descriure el món natural es podien fer servir regles basades en equacions matemàtiques. El meu propòsit en aquest llibre és iniciar una transformació semblant i presentar una nova mena de ciència basada en uns tipus de regles molt més generals que poden ser incorporades en programes senzills d’ordinador.»
Així comença el primer capítol de A New Kind of Science, el llibre que Stephen Wolfram va publicar l’any 2002. Wolfram va ser un nen prodigi: va publicar el seu primer article sobre física teòrica als quinze anys, va fer el doctorat en un any i va crear un software que el va fer molt ric. Amb aquest llibre Wolfram es proposa demostrar que els autòmats cel·lulars –petits programes simples– poden explicar els fenòmens de la naturalesa millor que les fórmules matemàtiques.
Els lectors han rebut aquesta revolució amb tebiesa. No els en puc culpar: per molt que ho he intentat, no he pogut trobar res on agafar-me en aquest llibrot de 1.200 pàgines, ni a la web que l’acompanya. Suspenc el judici: si això és un sistema, que vingui la posteritat i ho vegi.
Quan el president de la Linnean Society va fer el balanç del 1858 va dir: «l’any que ara acaba no ha estat caracteritzat per cap descobriment d’aquells que, per dir-ho d’alguna manera, revolucionen de sobte el seu camp de la ciència». Això era pocs mesos després que Darwin i Wallace fessin públics els primers esborranys de la seva teoria. Potser algun dia les ressenyes escèptiques que ha rebut A New Kind of Science i el comentari del president de la Linnean es trobaran a la galeria dels que no van saber veure el que tenien davant dels ulls. O potser no.
Referències
Darwin, C., 1859. The Origin of Species.
Giles, J., 2002. «What kind of science is this?» Nature, 417: 216-218.
Judson, O., 2008. «Darwinmania!» The New York Times, 17 de juny.
Wolfram, S., 2002. A New Kind of Science. Wolfram Media Inc. Champaign (Illinois).
