Enfermas. Una historia sobre las mujeres, la medicina y sus mitos en un mundo de hombres
Elinor Cleghorn
Traducció d’Ana Pedrero Verge. Paidós. Barcelona, 2022. 512 pàgines.
L’estudi de la subjectivitat i les experiències de vida és un tema de creixent interès en diversos àmbits científics i humanístics. Es tracta de donar un protagonisme destacat a les persones que pateixen o han patit una malaltia, incorporar les seues veus i estudiar les seues perspectives. Tot això a fi d’explorar i comprendre la imatge que construeixen del seu propi cos en estat de salut i de malaltia; les relacions que estableixen amb els professionals sanitaris, o la manera en què els punts de vista científics influeixen en les seues percepcions. I també conèixer les seues resistències, la seua vulnerabilitat davant els riscos sanitaris, la seua capacitat per a demandar atenció, per a qüestionar i, si és el cas, transformar les estructures organitzatives sanitàries, i per a traslladar a la societat i als polítics i gestors les seues vivències personals i col·lectives. Situar el focus d’anàlisi en les dones ha sigut d’especial importància amb estudis destacats i de referència obligada com, en el nostre entorn, els de Teresa Ortiz i Montserrat Cabré. Doncs bé, tot això es reflecteix en el volum de la britànica Elinor Cleghorn, la personalitat de la qual conjumina dos tipus de coneixement. D’una banda, la seua formació i investigació en humanitats i estudis culturals i, en segon lloc, les seues vivències i experiències com a pacient amb una patologia crònica. El recurs a la història, amb un llarg recorregut –des de la Grècia clàssica fins a la contemporaneïtat– impregna tot el llibre com a element de reflexió necessari per a poder entendre la complexitat de la situació actual, mitjançant una anàlisi crítica, a vegades descarnada, amb esments freqüents a casos clínics concrets, a experiències doloroses, a males pràctiques, a absència d’elements compassius. I, no menys important, als usos (i, a vegades, abusos) de tecnologies com els espèculs vaginals, les ovariotomies o els ansiolítics.
A través d’una quasi exhaustiva i ben documentada bibliografia i amb lectura d’algunes fonts primàries seleccionades –en gran manera obtingudes, com comenta explícitament, dels excel·lents fons documentals d’importants institucions com la biblioteca digital de la Wellcome Collection de Londres o l’arxiu de les universitats novaiorqueses dedicat a Margaret Sanger, pionera de l’educació sexual i activista a favor dels anticonceptius–, l’autora construeix la seua pròpia història. Hi ha molt d’autobiografia i no sols en l’últim capítol, «Autoimmune», sinó al llarg de tota l’obra. Però no parla sols de la seua pròpia experiència: moltes pàgines estan repletes de testimoniatges de dones, tant conegudes –com la renaixentista Christine de Pizan o les primeres dones metgesses de finals del segle xix com la nord-americana Mary Putnam Jacobi–, com anònimes; sobretot d’aquestes últimes.
De la histèria a la fibromiàlgia, passant per l’endometriosi i les malalties per autoimmunitat –com les diverses formes clíniques del lupus–, desfilen aquestes dones per les pàgines del llibre com a expertes en experiències, experiències no sempre utilitzades com a eines útils que haurien servit per a augmentar el coneixement sobre aquestes patologies per part de la ciència mèdica.
