«¿Es eso cierto?», d’Alberto Granados

110-67

Alberto Granados ens dóna, al pròleg, la benvinguda al seu «món curiós», i ens convida a passar una estona distreta i a la vegada instructiva amb les curtes lectures que conformen el seu nou llibre ¿Es eso cierto?, treball intens de recopilació d’històries relacionades amb el món de la ciència, aplegades durant molt de temps per l’autor com a periodista de divulgació científica.

El llibre és una selecció de fraus científics, mites populars, experiments inaudits i curiositats del món científic que arriba al públic parlant de ciència d’una manera poc convencional i gens avorrida. Us sorprendrà i enganxarà ja el primer capítol, on podreu descobrir els experiments més absurds guardonats amb els premis Ig Nobel, premis que, com diu l’autor, primer fan riure i després pensar. Relacionar les rates i els idiomes, o la invenció de la bomba gai són temes de recerca que provoquen la diversió de públic i investigadors des de 1991. Tots aquests articles tenen l’estratagema oculta de fer reflexionar sobre el tema d’una manera involuntària, ja que moltes d’aquestes inventives no ens deixen indiferents encara que siga per una estona. I més reflexió encara quan al segon capítol ens obre els ulls davant totes aquelles afirmacions que hem sentit des de menuts i que hem fetes pròpies de la nostra cultura i vida quotidiana, com ara que és contagiós badallar, que el pèl i les ungles creixen després de morts, o la creença que des de l’espai es por visualitzar la Gran Muralla xinesa; i moltes altres llegendes urbanes tan universalitzades com ara que la xocolata és afrodisíaca, que els corrents d’aire ens constipen, que la lactància evita l’embaràs o que beure whisky alleugereix el mal de queixal. 

Totes aquestes faules contades amb amenitat i destresa fan el goig del lector per arrancar-nos, encara que siga amb timidesa, un somriure, per una banda per la senzilla explicació que ens relata del fet, i per l’altra pel descobriment de tanta ignorància popular, encara avui dia enmig de tant d’avenç tecnològic. I això, on més es percep és al capítol que relata els errors i fraus científics al llarg del temps, quan parla de l’engany comès per alguns científics en proves i experiments que foren donats per vàlids, en alguns casos, durant molts anys, com ara el descobriment de l’anella perduda, els canals i piràmides de Mart o aquelles investigacions que mai existiren. També ens explica invents que canviaren la història, la conquesta de l’espai, la importància de les dones dins el món científic, i la revelació de les estafes de la història, com l’enverinament de Napoleó o la misteriosa pèrdua del penis de Tutankamon. Finalitza el llibre amb uns relats més seriosos, «Víctimes de la medicina», on dóna noms i cognom de metges i infermers assassins, sobretot dels metges nazis, i els seus crims en nom de la ciència. El llibre conforma tota una reflexió sobre la tasca d’investigació de l’autor gràcies a la gran quantitat d’informació que acumula en els quasi 300 relats curts del llibre i en la relació, en les darreres pàgines, de la bibliografia emprada. 

Pepa Rey. Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la UV.
© Mètode 67, Tardor 2010.

 

 

¿Es eso cierto? Fraudes, errores, experimentos inauditos… Todas
las respuestas sobre
el mundo científico

Alberto Granados
Aguilar. Madrid, 2009. 248 pàgines.

© Mètode 2011 - 67. Naturalesa humana - Número 67. Tardor 2010

Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.