Escrits científics i d’assaig
James Clerk Maxwell
Edició a càrrec de J. Pla i Brunet
IEC, Editorial Pòrtic, Eumo Editorial, Barcelona, 2006. 279 pàgines.
Sota la direcció de J. M. Sánchez Ron, l’editorial Crítica va iniciar el 2005 una col·lecció de clàssics de la ciència i la tecnologia. Al primer llibre de la sèrie, El canon científico, del mateix Sánchez Ron, explica que, a l’igual que existeix un cànon literari, amb les obres que tota persona culta hauria de conèixer, vol seleccionar una llista mínima d’autors i obres que tota persona amb educació científica hauria de conèixer. Al meu parer, és una intenció molt ingènua, perquè moltes obres fonamentals queden fora de l’abast de lectors sense coneixements específics. Mentre que L’origen de les espècies pot ser llegida actualment per qualsevol lector, De philosophiae naturalis principia mathematica és un obra difícil que en l’actualitat només aborden estudiosos de Newton. L’aspecte acumulatiu de la ciència fa que els coneixements adquirits siguen constantment païts i reconstruïts, i crec que la cultura científica no consisteix a haver llegit directament Newton o Maxwell, si ens referim a la física, sinó a tenir una certa familiaritat amb idees i conceptes com ara la gravitació, l’acció a distància o els camps d’interacció.
L’obra fonamental de Maxwell és A Treatise on Electricity and Magnetism, apareguda el 1873. És un obra difícil de llegir per als físics actuals, com ja ho era per als seus contemporanis. Per tal d’incloure alguna obra de Maxwell al seu cànon, Sánchez Ron ha decidit de publicar Materia y movimiento (1876), que és una introducció planera a la cinemàtica i dinàmica. Però no és evident quin interès pot tenir per a un lector que vulga adquirir «cultura científica»; no és la millor manera de familiaritzar-se, o de recordar, allò que s’explica, amb un llenguatge més actual, als primers capítols d’un curs de física general. Al meu parer, aquesta obra interessa a historiadors de la ciència i a físics curiosos. El llibre es completa amb dues conferències pronunciades per Maxwell quan va ocupar les càtedres de física al King’s College de Londres (1860) i a la Universitat de Cambridge (1871), on explica la seua visió de la filosofia natural i la importància de la física experimental, respectivament. Aquestes conferències són la part més interessant del llibre, juntament amb la breu introducció de Sánchez Ron sobre la vida i l’obra de Maxwell.
No és aquesta la primera vegada que Sánchez Ron ha intentat una empresa semblant. Dintre de la col·lecció «Biblioteca Universal», del Círculo de Lectores, va publicar una vintena llarga d’obres de diversos autors científics, entre les quals va aparèixer el 1997 Escritos científicos de Maxwell. Es tracta d’un recull d’escrits curts, conferències, notes biogràfiques… que dóna una visió ampla de les idees de Maxwell, per a un lector especialitzat o no. Segurament, com que les publicacions del Círculo estan restringides als seus socis, el 1998 va publicar també aquest recull a les edicions del CSIC, i la col·lecció que ara publica Crítica conté alguns dels llibres que ja van aparèixer al Círculo. No puc deixar de notar que Materia y movimiento conté errors de traducció que no hi són en Escritos científicos. Per exemple, la construcció anglesa consist of es sistemàticament traduïda per «consistir de», en lloc de «consistir en», com correctament va fer el 1997.
La col·lecció «Clàssics de la ciència», dirigida per A. Malet i editada conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans, l’editorial Pòrtic i l’editorial Eumo té també el propòsit, des del 1999, de donar a conèixer obres i escrits de científics importants. Ja ha publicat textos de Lavoisier, Cuvier, Einstein o Copèrnic, entre altres, algun dels quals ja ha estat resse nyat a Mètode. Però la col·lecció no pretén establir cap tipus de cànon, sinó simplement constituir una eina de treball per als estudiosos de la història de la ciència, que eventualment puga ser d’interès per a lectors d’altres àmbits, científics o no. L’edició dels Escrits científics i d’assaig ha estat feta per J. Pla, qui també s’ha encarregat de la traducció juntament amb J. Masnou. La primera part del llibre conté un llarg i interessant estudi de Pla sobre la vida i l’obra de Maxwell. El recull no defuig d’entrar en la contribució més important de Maxwell a la física, amb la traducció d’Una teoria dinàmica del camp electromagnètic, publicada el 1865 en Philosophical Transactions of the Royal Society, on Maxwell exposa les seues idees bàsiques sobre l’electromagnetisme. Tant en la introducció com en les notes que acompanyen aquesta part, Pla ha tingut l’encert d’explicar en termes actuals les expressions i fórmules emprades per Maxwell. És una ajuda valuosa que facilita la lectura d’aquest llarg treball fonamental, on Pla destaca l’evolució del concepte de corrent de desplaçament, de cabdal importància per establir les famoses equacions de Maxwell. La tercera part del llibre conté un recull de cartes, breus articles i conferències, de manera semblant als Escritos científicos amb els quals té algunes coincidències, com ara la conferència sobre la física experimental pronunciada a Cambridge el 1871 o l’article sobre molècules de 1873. Maxwell va estar sempre molt interessat per qüestions filosòfiques, cosa que es reflecteix ací en un assaig sobre la ciència i el lliure albir, escrit per a ser debatut en un dels clubs d’intel·lectuals que freqüentava. També va mantenir al llarg de la vida un abundant intercanvi epistolar amb altres científics. Pla ha seleccionat dues cartes dirigides a Faraday, els treballs del qual van inspirar Maxwell, i una al seu amic W. Thomson (o Lord Kelvin, després que va ser ennoblit) amb qui tant va debatre sobre les seues idees. De les nombroses contribucions de Maxwell a l’Enciclopèdia britànica, trobem ací tres entrades: acció a distància, atracció i èter. Finalment, és molt interessant llegir la conferència «Rede» que va pronunciar a Cambridge el 1878 sobre el telèfon que, com diu Maxwell, «pot transmetre no només melodies cantades, sinó també la parla normal, i ho fa amb tanta fidelitat que sovint permet reconèixer el parlant quan sentim la veu pel telèfon». Segurament Maxwell no era conscient de la importància futura dels seus treballs, sense els quals no es pot concebre l’actual societat de la informació i les comunicacions.
