|
Sóc especialment sensible als diàlegs destrellatats en què es transformen a vegades les discussions científiques que, encara que parlen del mateix, destaquen el mínim punt de discrepància fins a l’absurd. És per això que he gaudit d’aquest llibre per partida doble. D’una banda, per l’aclariment d’idees, conceptes i fets històrics que recopila donant al lector una visió ampla i no esbiaixada del fet evolutiu. D’altra, per la qualitat dialèctica, la trobada de llocs comuns i l’elegància amb què, gràcies a un amè repàs històric, ens acompanya des de la visió més ortodoxa i reduccionista de l’evolució cap a una visió més estructuralista i moderna. Sempre amb un vincle clar –la teoria de l’evolució–, el llibre engloba explicacions que van més enllà dels límits de la biologia, però ho fa de manera subtil i delicada, a mode de diàleg entre totes les conegudes ciències de la complexitat. Aquest diàleg es manifesta sobretot entre dues grans visions de l’evolució que sovint es presenten enfrontades: la contingència i l’estructuralisme. Com apareix la complexitat i a quines restriccions està sotmesa? Per què assistim en l’evolució a llargs períodes d’estasi puntejats per episodis sobtats d’activitat? Quins són els mecanismes ecològics, evolutius i coevolutius que produeixen els patrons de xarxa? Són algunes de les preguntes que troben resposta al llibre, al mateix temps que es posen en evidència paradigmes clàssics, com ara la visió de l’evolució com un procés gradual d’increment de diversitat, la generalitat del procés competitiu, l’extinció de les espècies menys aptes, el concepte de progrés i el paper dominant del gen en el procés evolutiu. El llenguatge científic és apropiat i els termes i conceptes introduïts s’expliquen clarament i amb mesura, per no avorrir l’expert ni aclaparar el neòfit. Destacables són les analogies que faciliten la comprensió dels conceptes introduïts: el principi arquitectònic que reutilitza estructures prèvies, la inoperància del MS-DOS amb les versions successives de Windows i les revolucions en les societats humanes ens acosten a comprendre la construcció i les restriccions de la complexitat o el canvi abrupte durant el procés evolutiu. En canvi, molts dels exemples exposats són comuns en qualsevol manual d’evolució. Trobem ací de nou la solució poc elegant de la formació de l’ull, la radiació adaptativa en l’extremitat dels tetràpodes o l’estirp dels cavalls per revisar la idea de perfecció, funcionalisme, progrés i direccionalitat. El final de cada capítol és un aclaridor resum que crea un llaç amb les pàgines següents per donar al llibre una continuïtat lògica i coherent a pesar de la diversitat de temes tractats. És a més un recordatori: la ciència són preguntes que obren més preguntes, i aquestes han d’assolir-se des de diferents enfocaments, atès que l’evolució té múltiples escales, on les regles són pròpies, no reduï-bles. Oferint una visió més rica i plural del fenomen evolutiu és com es fa front a l’analfabetisme científic de la societat actual, que és finalment, responsabilitat nostra. Estic d’acord amb els autors: aquest no és un llibre més sobre evolució. Raquel Ortells. Institut Cavanilles de Biodiversitat i BIologia Evolutiva (UV).
|
Evolució i complexitat |
