|
Ciència, un terme que per a la immensa majoria de la gent remet a una cosa llunyana, incomprensible i inaccessible, però que en realitat utilitzem pràcticament en qualsevol moment sense adonar-nos-en. Quan parlem pel mòbil, encenem una bombeta elèctrica, conduïm un cotxe, prenem una medecina, obrim una aixeta, cuinem o fem moltíssimes més de les accions diàries habituals, ens estem servint de la ciència per poder portar-les endavant, sense conèixer ni remotament en moltes d’aquestes ocasions quins són els principis científics que ens permeten que les puguem fer. La ciència ha estat tradicionalment molt allunyada de la ciutadania, no existia una comunicació fluida entre la comunitat científica i la gent, és més, no existia interès que hi haguera aquesta comunicació, de tal forma que l’abisme que separava aquests dos mons s’anava fent cada vegada més ample i profund i es generava incomprensió i desinterès per aquest tema entre el públic. Però aquesta important mancança s’ha començat a esmenar d’uns anys ençà. La necessitat de transmetre els coneixements científics, de donar a conèixer les investigacions que s’estan portant endavant, els resultats que s’estan obtenint, etc. a la població, com a sistema de millorar aquesta relació i de generar processos de suport a la investigació i la ciència en la societat, han permès que es desenvolupen, cada vegada més, projectes i accions que posen en contacte la societat amb el món científic. Ja són habituals les jornades de portes obertes en centres d’investigació, les setmanes de la ciència en diferents institu-cions, les exposicions i conferències obertes a tot el públic sobre aquests temes, etc. Malgrat aquest necessari procés, per connectar societat i ciència, encara existeixen moltes mancances en l’educació científica que rebem, tant com a adults com en els períodes d’aprenentatge com a estudiants en tots els nivells. Són massa freqüents els enfocaments complexos, farragosos i molt, molt avorrits que es donen a l’hora d’explicar els principis científics bàsics de molts fenòmens naturals en escoles, instituts i també a la universitat. Tal vegada l’herència que tenim a la nostra societat del baix nivell de coneixements científics es pot deure, almenys en part, a aquests processos d’ensenyament poc didàctics i que no feien (o fan) esclatar l’espurna de l’atenció entre els alumnes que rebien (o reben) aquestes classes. Però, exactament igual com en el cas de l’apertura de la comunitat científica cap a la societat, açò, per sort, va canviant a poc a poc. Una mostra ben palesa d’aquest procés pot ser aquest llibre Experimentos para entender el mundo. La ciencia para todos. Què tracta d’aconseguir aquesta publicació? Bàsicament el que tracta és d’encendre aquesta espurna que encenga l’interès per la ciència, una ciència bàsica però fonamental. I com ho fa? Doncs, tracta de fer-ho d’una manera divertida, amable, pràctica, atraient, quasi podríem dir que com un mag quan fa màgia, però explicant-nos els trucs que fa servir. El llibre recull un total de 74 experiments i experiències molt senzills, fàcilment reproduïbles i amb unes necessitats materials molt bàsiques, que serveixen per a explicar diversos principis de la ciència relacionats amb la física, la química o la biologia. A més el llibre conté un valor afegit molt important i interessant, disposa de la descripció visual de tots els experiments a través d’Internet, de tal manera que podrem veure tot el desenvolupament i metodologia de treball de cadascuna de les experiències simplement accedint a l’enllaç que ens proporciona el llibre en cadascun dels 74 casos que ens aporta, o, si ens és més senzill, a través del nostres smartphones, fent servir el codi QR que acompanya cada experiment. Es tracta d’una publicació molt recomanable per a mestres i professors que vulguen fer les seues classes de física, química o biologia més divertides i més comprensibles, però sense perdre ni una mica de les imprescindibles bases científiques que han d’aportar aquestes matèries. Un llibre com aquest, que tracta de fer de la ciència una cosa comprensible, pròxima i divertida, és un clar exemple que demostra que si volem podrem passar d’allò que deia la dita castellana «La letra con sangre entra» a una altra dimensió on puguem dir que la ciència ens enganxa d’una manera amena. Víctor Benlloch Tamborero. Biòleg. Tècnic del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana. |
Experimentos para entender el mundo
|
