|
Commemorant els setanta anys de la fi de la Guerra Civil, acaba d’aparèixer el llibre Exili, medicina i filantropia. L’Hospital Varsovia de Tolosa de Llenguadoc (1944-1950). Diversos autors tracten principalment sobre el significat que va tenir aquest hospital en territori francès durant aquesta etapa. A més d’analitzar la publicació que va generar aquesta institució, Anales del Hospital Varsovia (Edicions Espanyoles de Toulouse, 1948-1950), el llibre s’acompanya d’un DVD que porta per títol L’exili espanyol. Àlvar Martínez i Antoni Adam n’expliquen el contingut breument, tot i que l’aspecte més interessant és poder visualitzar les imatges tan colpidores que ens mostra aquest document gràfic. Com diu al pròleg Miquel Bruguera, president de la Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, «l’Hospital Varsovia era un desconegut i a partir d’ara es coneixerà millor, se sabrà què va fer i de quina manera va donar suport a l’exili republicà espanyol». Els autors Martínez Vidal i Zarzoso, al llarg del seu capítol, desenvolupen la tasca realitzada, des de la recepció dels ferits provinents de la lluita del maquis als Pirineus fins a la transformació en una institució sanitària civil. La major part de la tasca de l’hospital va estar editada a la revista Anales del Hospital Varsovia. Aquesta publicació és analitzada amb una visió més documental per la periodista Empar Pons, que ens acosta una mica més al paper que va desenvolupar la revista en l’entorn científic d’aquells anys, com estava disposat el contingut, i fins i tot aspectes formals com el tipus de llenguatge, distribució dels textos o la llengua emprada. Des d’un vessant més polític, Jordi Guixé incideix en els inicis de la seua organització i sobretot en el suport internacional que va rebre. També s’analitza com aquesta institució sanitària va suportar pressions polítiques i econòmiques de tot tipus fins que la gestió va canviar de mans a partir de la tardor de 1950, quan prengueren el relleu diversos professionals de la medicina francesos per tal de no interrompre l’assistència sanitària. Les relacions entre una part del poble nord-americà i els republicans espanyols no acabaren amb el final de la Guerra Civil. Tanmateix, es va produir una cerca incisiva dels qui mantenien una relació més o menys estreta amb el partit comunista. Això va suposar en molts casos la suspensió d’ajudes als republicans per part de grups democràtics i antifeixistes dels Estats Units. Tots aquests aspectes són molt ben explicats al capítol de Sebastiaan Faber, que exposa clarament la intervenció de científics com Edward Barsky i Walter B. Cannon en el suport a l’exili republicà espanyol. El llibre va acompanyat, en la part central, d’imatges i fotografies que fan referència no sols a la vida interna de l’hospital sinó també a les relacions amb l’exterior, com la presència de col·laboradors dels Estats Units com el professor Cannon o la visita d’autoritats governamentals republicanes en l’exili. Un llibre recomanable per moltes raons, de les quals destacaríem la claredat en l’exposició i perquè textos i imatges il·luminen un passat desconegut per molts. |
Exili, medicina i filantropia. L’Hospital Varsovia de Tolosa de Llenguadoc (1944-1950) |
