Pot la ciència estudiar l’existència –o la inexistència– de Déu? Encara que aquest debat ha estat històricament confinat en l’àmbit de la filosofia i la teologia i, d’alguna manera, s’ha consolidat la idea que la ciència n’ha de romandre al marge, aquest llibre ens proposa avaluar els atributs del Déu de la tradició judeo-cristiano-islàmica aplicant el mètode científic. Sense entrar en quina és la vertadera naturalesa de Déu, construeix el model científic de Déu per, d’aquesta manera, resoldre la incògnita de la seua existència. Un Déu que exerceix un rol determinant en l’operació de l’univers i en la vida dels éssers humans ha d’aparèixer en algun lloc situat en els buits o en els errors dels models científics i pot ser –i ha de ser– detectable per mitjans científics. Així, doncs, i de la mateixa manera que l’existència de Déu quedaria demostrada per dades empíriques consistents que no pogueren ser explicades per cap procés natural, si no es troben evidències de la intervenció de Déu en el món natural això ens portaria a concloure que Déu no existeix.
El professor Stenger revisa en aquest text de manera clara i accessible les principals hipòtesis sobre la intervenció d’un ésser superior en el món natural que es fan servir per defensar l’existència de Déu a la llum de diverses disciplines científiques. Entre aquestes inclou no sols la biologia, la física i l’astronomia, sinó també les ciències socials, la història, l’ètica i fins i tot la teologia. Primerament es tracten en el llibre algunes hipòtesis biològiques i físiques. En el capítol 2 es confronta la teoria del disseny intel·ligent impulsada per creients incapaços de conciliar la selecció natural darwiniana amb la seua fe religiosa. També cal destacar els capítols 4 i 5, en què es descarta l’existència d’un creador de l’univers i de la vida a la Terra des del punt de vista de la física i la cosmologia, que són, per la formació de l’autor, els de major força del llibre. Resulta enriquidor que Stenger també dedique uns capítols als arguments de les que podrien considerar-se ciències toves i a la repercussió que la religió ha tingut sobre l’evolució dels valors humans. És aquí on afirma que la religió ha fet del món un lloc pitjor i que la bondat de les persones no procedeix d’aquesta, sinó que existeix a pesar de la religió.
A la vista dels resultats analitzats, la conclusió final de Stenger és que l’univers té exactament el mateix aspecte i composició que tindria sense la intervenció d’un ésser sobrenatural, per la qual cosa el model de Déu queda refutat. Aquesta tesi es recull en la traducció literal del títol del llibre, «Déu: la hipòtesi fallida. Com la ciència mostra que Déu no existeix», rebaixat inexplicablement en una llicència de traducció un poc excessiva.
