Jean Baptiste Monet, el cavaller de Lamarck, és un d’aquells escollits amb qui topem normalment en les pàgines dels llibres de text de ciències naturals. El trobem en els capítols dedicats a l’evolució, gairebé sempre supeditat al considerat pare de la teoria evolucionista moderna, Charles Darwin. Però això no vol dir que sigui ben conegut. A l’ombra de Darwin i del mecanisme de selecció natural que postulà per explicar l’evolució de les espècies, la transmissió de les idees de la resta de científics evolucionistes s’ha produït sovint de manera incompleta o deformada, i això ha comportat el desconeixement o la tergiversació de les seves teories i de la realitat històrica en què visqueren. Lamarck és un clar exemple d’aquest procés vinculat a la difusió d’una idea científica paradigmàtica. D’ell es recorda, en el millor dels casos, que proposà una teoria evolucionista no acceptada avui dia basada en la llei de l’ús i el desús i en el mecanisme d’herència dels caràcters adquirits. Respecte a la seva biografia, un iniciat en història de la ciència explicaria el fracàs de la seva teoria, els seus enfrontaments poc reeixits amb el totpoderós Cuvier, la poca transcendència de les seves idees o el seu final trist, condemnat a la ceguesa, la pobresa i l’oblit. Aquesta visió no és del tot certa. En els darrers decennis, una nova aproximació historiogràfica a la figura de Lamarck, fonamentada en l’estudi acurat dels seus textos, ha permès posar les seves idees en el context apropiat i valorar les seves múltiples aportacions en el camp de la biologia i l’evolució. La lectura dels textos originals d’un autor és cabdal per comprendre’n l’obra. Per tant, la publicació en català de la Filosofia zoològica de 1809, tradicionalment reconeguda com aquella que exposa per primer cop el transformisme de Lamarck, és una bona notícia tant per als estudiosos de la història de la ciència com per a qualsevol persona que s’hi vulgui iniciar o en vulgui gaudir: professors, estudiants i públic en general.
Aquesta primera traducció catalana de l’obra principal de Lamarck ha estat a càrrec d’Agustí Camós (Barcelona, 1954), especialista en l’estudi de la història natural en els segles xviii i xix, que ha aprofundit en l’obra de Lamarck i ha exercit una seriosa tasca de difusió de les seves idees. La traducció es basa en la primera edició original, és completa i rigorosa. Camós ha escrit també una molt interessant introducció, on podrem descobrir Lamarck com a botànic d’èxit en les últimes dècades del xix i com un dels principals estudiosos dels animals invertebrats en el marc del Muséum d’Histoire Naturelle de París. També podrem conèixer la veritable repercussió del lamarckisme en la seva pròpia època i en períodes posteriors, i explicar com es va produir la introducció de les seves idees en els territoris de parla catalana, on va tenir més transcendència que la que fins ara es pensava. Camós completa l’edició amb notes acurades i amb una cronologia de l’autor, així com amb una bibliografia sobre Lamarck i el lamarckisme. El volum també incorpora un índex de noms. Les il·lustracions es redueixen a un gravat de l’autor i a la portada original del primer volum de l’obra.
Cal esperar que l’Institut d’Estudis Catalans i les editorials Pòrtic i Eumo continuïn apostant per aquesta necessària tasca d’editar els textos clàssics de la història de la ciència en català, i que aquest llibre tingui l’èxit que es mereix per la seva oportunitat i qualitat.