‘Flora ornamental de Vilafranca’, de Ricard Pitarch

Flora ornamental de Vilafranca
Ricard Pitarch
Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca, 2019. 452 pàgines.

Comentar les virtuts d’un llibre publicat, i sobretot si és d’un amic, satisfà molt, encara més quan en fullejar-lo veus un índex molt complet i et trobes amb una obra complexa: una monografia escrita per un autor de la localitat protagonista, que transmet amor pel lloc i pel tema desenvolupat.

Aquesta obra recull les plantes de carrers, avingudes, jardins i d’altres llocs públics de Vilafranca, on conviuen espècies mediterrànies amb altres d’origen molt divers. De fet, crida l’atenció el gran nombre de taxons de diverses procedències corològiques –alguns de territoris tropicals– que contrasten amb el bioclima d’aquesta població. Però l’encant de l’obra es troba, especialment, en la inclusió de xicotets espais privats dedicats al cultiu de la flora ornamental: patis, balcons, terrats, ampits…, on l’amor dels habitants de Vilafranca per les plantes és una virtut personal que es transforma en un fenomen social, amb fortes arrels de tradicions molt antigues.

Precisament en terres valencianes, durant el segle X, en la plenitud de la civilització andalusina, naix un corrent literari poètic conegut arreu del món com l’escola floralesca i jardinera valenciana, amb grans poetes que cantaven els encants de les nits als jardins, que descrivien els colors, olors i bellesa de les flors, que en creaven una visió paisatgística nova, que metaforitzaven les flors i les incorporaven a les seues poesies, als cants espirituals i a l’esfera de consciència dels éssers humans. Van fer nàixer la necessitat d’un coneixement integral de la natura per damunt dels aspectes físics i de la seua utilització material. Ja ho va dir Antoine de Saint-Exupéry en el seu llibre El petit príncep: «És el temps que has perdut amb la teua rosa, el que la fa tan important.» I és que la dedicació a cada planta fins veure-la adulta i florida és un llarg camí d’esforços, recompensats per l’esclat de la bellesa, que entra pels ulls i se sent al cor.

Comença l’obra amb uns apartats introductoris sobre els noms de les plantes, les plantes tòxiques i les exòtiques invasores que formen part d’aquesta flora ornamental local. Continua amb la descripció del model de fitxa de les espècies i tot seguit venen les fitxes corresponents als 380 taxons descrits. Totes tenen el mateix patró: nom científic, família botànica, i els noms comuns en valencià i en castellà. 

Les quasi mil fotografies mostren les diferents plantes i alguns detalls esclaridors, i, a més de servir-nos per a identificar-les, són de gran qualitat i bellesa. Van acompanyades d’una breu descripció dels caràcters morfològics més significatius per a reconèixer l’espècie o saber cultivar-la. També figura la corologia o regió de procedència d’on és originària cada planta, i fins i tot on podem trobar-la dins de la població.

És un llibre de gran utilitat com a guia de camp i obra de consulta obligatòria per a tots els interessats en l’apassionant món de les plantes ornamentals, especialment la persona interessada a conèixer la flora ornamental de les terres valencianes en les primeres dècades del segle XXI, ja que la seua difusió i validesa va més enllà de la localitat. És indispensable per a augmentar els coneixements botànics, fomentar l’estima pel regne vegetal i el respecte que mereix.