‘Genes: Escribiendo el guion de la vida’, coordinat per Adrián Villalba

Actualitat genètica

'Genes: Escribiendo el guion de la vida'

Genes. Escribiendo el guion de la vida
Adrián Villalba (coord.)
Guadalmazán. Còrdova, 2021. 392 pàgines.

Quan escoltem la paraula genètica, ràpidament l’associem amb pèsols (Mendel) i mosques de la fruita (Morgan). D’ençà, la genètica ha multiplicat àmpliament el seu cos de coneixement i ha establert ponts amb la biologia molecular, a més d’originar una nova disciplina, l’enginyeria genètica. De totes aquestes novetats i moltes més ens parlen en Genes. Escribiendo el guion de la vida. L’editorial Guadalmazán, en la seua col·lecció de divulgació científica, reuneix quinze investigadors i divulgadors científics amb la finalitat de contar, aclarir, explicar i actualitzar els fonaments científics i les aplicacions tecnològiques de la ciència de l’ADN.

Quinze autors, quinze capítols, un mosaic d’històries. Un mosaic creat a consciència i amb consciència. Diverses històries curtes componen cada capítol de temàtica ben delimitada, alhora que una il·lustració conceptual i sintètica introdueix i resumeix el contingut d’aquest. Tres són els eixos sobre els quals bascula el llibre: fonaments, aplicacions cientificotecnològiques i bioètica. En el primer, repassem conceptes bàsics sobre la molècula de la vida i la seua estructura: com tallar-la i enganxar-la, la reacció de la PCR, l’edició genòmica amb CRISPR, i també què són els coneguts com a gens saltadors. D’altra banda, en el segon eix, fem de detectius perseguint el rastre d’un microorganisme patogen, i també descobrim les possibilitats per retornar a la vida espècies extingides. La relació d’Homo sapiens amb altres homínids en el passat; com fer una planta transgènica i els seus avantatges; com tractar una malaltia amb la teràpia gènica, i la relació entre l’ADN i l’origen de la vida són altres històries que trobem en aquesta secció. Finalment, amb el tercer eix reconeixem el valor de la informació genètica individual, com protegir-la i els límits de la investigació científica.

Si bé moltes de les històries que el llibre conta podrien semblar futuristes, no són més que una realitat present. Un aspecte ben evident és que les diferents tècniques d’estudi i edició de l’ADN s’han convertit en eines de treball habituals, i han produït una revolució en moltes disciplines científiques. En aquest sentit, l’obra repassa l’actualitat genètica d’àrees tan allunyades com la paleontologia i la medicina. Altrament, la bioètica té un pes important atès que el llibre li dedica tres capítols, que tanmateix s’orienten clarament a qüestions relacionades amb els éssers humans.

Un dels mèrits de Genes és acostar la ciència de l’ADN a un públic poc especialitzat en la matèria emprant com a vehicle majoritari la paraula. Aquesta feina, un poc complicada, s’assoleix gràcies a l’experiència divulgadora dels autors. Quin n’és el secret? Un llenguatge senzill que desgrana els conceptes de manera ordenada; una construcció cíclica, a capes, partint d’allò més senzill per arribar a allò més complex, i les analogies amb obres ben conegudes de ciència-ficció, tant del cinema com de la literatura; fins i tot s’atreveixen amb la poesia! Aquesta vocació didàctica es complementa amb un glossari de termes, així com amb una bibliografia on s’inclouen entrades de blog, en alguns casos, dels mateixos autors. Tot ben garbellat, es tracta d’una ocasió per posar-se al dia en la ciència dels gens.

© Mètode 2022 - 113. Vida social - Volum 2
Jardí Botànic (UV).