«Guía de la flora y fauna de las costas de España y de Europa», d’Andrew Campbell

10964
10964

Guía de la flora y fauna de las costas de España y de Europa. / Andrew Campbell. Omega. Barcelona, 2009. 328 pàgines.

No. Aquesta és l’única resposta possible a la pregunta que formulem a la capçalera. És indubtable que hi ha molts llibres, reportatges, articles i informació en general sobre els animals i plantes «de terra», des del cim de les muntanyes fins al litoral mateix, passant per tots els hàbitats i ambients. Però quan arribes al mar, ah, noi, amb l’església hem topat! Allà s’acaba tota la informació.

No és que la gent no es vulgui mullar els peus, que ho fa, però sembla que només sigui per a banyar-se després de prendre el sol a la platja. Com a molt, sentiràs parlar d’alguna alga, corall, medusa, eriçó, cranc i poca cosa més. Per cert, que sovint se sent xerrar d’algues per referir-se a les praderies de posidònies, que no són algues, sinó plantes superiors, o sia, que fan fulles, flors i fruits.

Sembla que realment el marí sigui un món de tenebres per a la cultura popular. Hom diria que la costa fóra una invisible dead line que no podem traspassar perquè allà s’atura l’interès i la curiositat. El fet és, però, que el món natural submergit és extremadament ric i divers, i ens atreviríem a dir que resulta força divertit fer una immersió per a conèixer els animals i plantes que hi viuen.

I a això ens convida aquesta petita obra: una guia de camp de butxaca que, malgrat presentar-se en un format modest, porta molta teca: més d’un miler d’espècies. De cadascuna se’n fa una breu descripció morfològica, indicant especialment la mida, el color, etc. Després s’assenyala l’hàbitat, o sigui, si la podem trobar a les aigües someres, a zones una mica més profundes, entre la sorra, a peu d’ones, a la franja infralitoral, als alguers, etc. El darrer apartat informa de la distribució, és a dir, els països on viu.

També s’indiquen els noms comuns (en diferents idiomes) quan existeixen, que sovint no és el cas precisament per aquest desconeixement general a què al·ludíem. Les explicacions -–necessàriament breus per mantenir la portabilitat del llibre– sovint van acompanyades de dibuixos (n’hi ha més de 800) que no són excessivament realistes, sinó més aviat esquemàtics. Això és més il·lustratiu i resulta didàctic i pràctic de cara a la identificació dels exemplars.

Per a facilitar la determinació, hi ha claus dicotòmiques que et van portant fins a la classificació final, sempre que puguis veure el caràcter que tracta a cada pas, és clar. L’obra s’integra en les guies no exhaustives, com no podia d’altra manera, atesa la immensa quantitat d’espècies marines que hi ha, però val a dir que se n’ha fet una bona selecció, de manera que hom pot dir que si observem un animal o planta del litoral marí, és probable que la trobem en aquesta petita però eficaç guia.

Segurament haurem d’esperar el bon temps per a posar a prova aquest llibret, però mentrestant podem fullejar-lo. Això serà sens dubte gratificant per a l’amant de la natura i, en tot cas, ens permetrà veure la meravellosa diversitat de formes vives que habiten en remull a la nostra costa, a pocs metres d’on ens banyem tots els estius!

© Mètode 2011 - 64. La mirada de Galileu - Número 64. Hivern 2009/10

Biòleg, professor, escriptor i fotògraf de natura (Barcelona)