«Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945)», de Josep Lluís Barona i Steven Cherry
Des del 1994 professors de les universitats de València i East Anglia del Regne Unit han mantingut una col·laboració científica que, a partir de l’any 2002, s’ha articulat entorn del tema de la salut i la medicina rural, al qual han consagrat diverses reunions monogràfiques. La incorporació de nous investigadors va permetre ampliar els estudis i va possibilitar l’aparició de l’obra que aquí ressenyem, que ha estat editada íntegrament en anglès i inclou una pràctica selecció bibliogràfica en el seu últim capítol. Seguint una organització temàtica, els treballs que componen el text s’han distribuït en dues parts. En elles, recorrent a l’estudi de casos de Gran Bretanya, Rússia, Noruega, Espanya (Catalunya, València, Alacant i Mallorca) i Baviera, s’analitzen alguns aspectes de les polítiques de salut pública i de la pràctica mèdica en l’àmbit rural europeu entre 1850 i 1945.Concretament, la primera part brinda una útil panoràmica conceptual i historiogràfica sobre la medicina i l’assistència mèdica rural europea vuitcentista combinada amb una reflexió sobre la Conferència Europea de Salut Rural de 1931 i la presentació dels casos espanyol, rus i noruec. Aquests casos reflecteixen les transformacions registrades en el medi rural entre mitjan del segle xix i principi del xx, l’impacte que hi van tenir els canvis en la manera de percebre el medi rural i la interacció haguda entre cultura local i mèdica en els tres països esmentats. Aquest últim aspecte, analitzat monogràficament en un capítol, es mostra útil per a entendre les diferents realitzacions en salut rural als països esmentats. Els exemples de pràctica mèdica de la segona part revelen el protagonisme dels metges generals (GPs) d’East Anglia en els nous hospitals rurals vuitcentistes, les modificacions del paper dels metges rurals valencians entre 1855 i 1936, però també les interaccions entre la xarxa professional mallorquina d’atenció sanitària i l’oferida per grups religiosos femenins. Igualment, s’aprecia el destacat paper representat per institucions científiques com l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya o algunes institucions assistencials, com l’Hospital infantil Jenny Lind de Norwich o la Gota de Leche d’Alacant, així com l’emergència de la bacteriologia i el seu impacte, com mostra l’estudi de Topografies Mèdiques valenciana i l’anàlisi de la campanya antimalària realitzada a Alacant en el segle xx.
En suma, el volum comentat, que conté petits errors d’edició que no n’entelen la qualitat, és una valuosa aportació que contribueix a millorar el nostre coneixement sobre el paper exercit pels diversos actors implicats en el procés de medicalització rural als escenaris seleccionats. Animem els editors i autors de la monografia a continuar amb el seu bon fer i a oferir nous fruits sobre altres escenaris rurals del nostre país i d’altres punts d’Europa encara no analitzats.
