Herbari mengívol
Guia per a l’ús gastronòmic de la flora silvestre
Antoni Orengo
Edicions Tívoli. Gandia, 2016. 160 pàgines.
Cada vegada són més els qui, des de diferents àmbits i enfocaments, s’endinsen pels camins de la recerca i l’anàlisi dels sabers antics sobre les plantes, l’etnobotànica. Uns sabers seculars que s’han transmès oralment o mitjançant el gest, l’acció o el ritual, i que adequadament interpretats, depurats i quiratats, poden servir per a aportar solucions a problemes actuals.
Uns sabers que cal divulgar en formats accessibles al gran públic per facilitar la connexió racional i emotiva amb la natura i el coneixement heretat i, alhora, evitar tant el menyspreu ignorant com la neoreligiositat que, emparada sota noms com natural, orgànic o ecològic, sacralitza una natura inventada o idíl·lica, i s’oposa a qualsevol tipus d’intervenció sobre la natura real, per molt sensata i necessària que siga. Perquè l’etnobotànica és una disciplina ben seriosa i ben respectuosa amb els coneixements científics, amb els quals honestament intenta col·laborar, i no és de cap manera (com tampoc ho és l’ecologia) un embolcall per emparar ideologies bucòlico-ruralistes, anticientífiques o veneradores de qualsevol pensament espontani, o bé temors induïts amb finalitats poc justificables.
Dit això, un dels camps en què l’etnobotànica assoleix un cert èxit és en el de la recuperació i divulgació de les plantes silvestres mengívoles. I el llibre de l’enginyer tècnic agrícola saforenc Antoni Orengo Herbari mengívol. Guia per a l’ús gastronòmic de la flora silvestre és recomanable, entre altres motius, perquè uneix la qualitat formal amb els requeriments d’ús dels potencials lectors: el llibre recull 47 verdures, 18 fruits, 13 condiments i 20 flors comestibles, aromàtiques o de complement estètic als plats cuinats o amanits. Cada fotografia, amb l’èmfasi en les parts comestibles, va acompanyada d’una descripció adequada de la planta i de dos apartats ben útils, «Ecologia i distribució» i «Recollida i usos».
El receptari que acompanya l’herbari n’és una altra de les virtuts: moltes de les plantes silvestres se’ns hi mostren capaces de millorar les ofertes de la cuina tradicional i contribuir a fer-ne de noves. Receptes culinàriament atractives, gastronòmicament interessants i dietèticament riques que, acompanyades de les oportunes fotografies, conviden a la preparació, el tast i el bon record dels plats, les begudes o les degustacions que s’hi suggereixen.
Afortunadament l’autor també adverteix de possibles conseqüències negatives en l’ús de determinades plantes silvestres que acumulen oxalats o nitrats, que inclouen substàncies potencialment tòxiques o que poden ocultar larves i ous de paràsits. Comentaris apropiats que contribueixen a evitar tant l’extrema confiança com la profunda desconfiança en l’ús de les plantes mengívoles silvestres.
Per concloure, l’Herbari mengívol d’Antoni Orengo és un llibre recomanable com a company en les excursions de camp i que ens ajudarà a conèixer, estimar i tastar alguns dels tresors comestibles que gratuïtament, generosament, ens ofereix aquest combinat de flora accessible i saviesa popular que tan bé s’emmarca en l’etnobotànica per al gran públic.
A gaudir-ne!
