«Herrera’s ‘Plasmogenia’ and other collected works», d’Henderson James Cleaves, Antonio Lazcano, Ismael Ledesma Mateos, Alicia Negrón-Mendoza, Juli Peretó i Ervin Silva

Un viatge exòtic per la biologia i l'origen de la vida

Herrera’s ‘Plasmogenia’ and other collected works
Early writings on the experimental study of the origin of life
Henderson James Cleaves, Antonio Lazcano, IsmaeLedesma Mateos, Alicia NegrónMendoza, Juli Peretó i Ervin Silva
Springer. Berlín, 2014. 209 pàgines.

Dia a dia, trobem notícies que ens informen de les noves gestes en la conquesta de l’espai exterior: canvis constants en els habitants de l’estació espacial internacional, projectes d’habitabilitat del planeta Mart i incipients exploracions a Júpiter. En canvi, el llibre Herrera’s ‘Plasmogenia’ and other collected works ens parla de «l’espai inte rior», de la biologia que regeix el funcionament de les nostres cèl·lules i de la que, hipotèticament, va existir en les primeres formes de vida. Tot i la impressionant plantilla d’autors d’aquest llibre editat per l’editorial Springer (entre els quals trobem Antonio Lazcano, investit recentment doctor honoris causa per la Universitat de València, i Juli Peretó, professordel Departament de Bioquímica i Biologia Molecular d’aquesta universitat), qui realment et parla,lector, és Alfonso Luis Herrera, científic mexicà de la primera meitat del segle XX. El llibre és, de fet, una traducció a l’anglès de tres de les principals obres d’Herrera: Nociones de biología, Plasmogeny, i La plasmogenia: Nueva ciencia del origen de la vida. D’aquestes, només Plasmogeny havia estat publicada prèviament en llengua anglesa.

La part més extensa del llibre correspon a Nociones de biología, un recull d’informació general sobre biologia per a estudiants universitaris, amb forts matisos d’altres àrees de coneixement com ara la cosmologia o la termodinàmica. S’ha de reconèixer que Nociones de biología no és una obra fàcil de llegir. Has de tenir en compte, lector, que passaràs ràpidament de les explicacions bàsiques sobre la classificació dels organismes vius a revisar els principis bàsics de la termoquímica. Però, malgrat el caos amb què et pots trobar, t’impressionaran elements de valor incalculable, com ara les il·lustracions –sovint dibuixades a mà pel mateix Herrera– que acompanyen aquesta part.

Molt més breu –i tal volta més fàcil de llegir– és la darrera part d’aquest compendi, on podem trobar les obres d’Herrera sobre la plasmogènia. Amb aquest terme s’engloben els estudis experimentals sobre l’origen del protoplasma (en paraules de l’autor, «una barreja d’aigua i substàncies […] que omple la cèl·lula»), i també sobre l’origen de la vida. Herrera va ser un dels actors principals en el desenvolupament de la plasmogènia, i en la seua obra podem trobar interessants descripcions dels «sulfobis», microestructures capaces de reproduir algunes característiques de les cèl·lules, generades a partir de reaccions físicoquímiques entre l’aigua i altres compostos orgànics, i sobre el paper que aquest tipus de reaccions podrien haver tingut en l’origen de les cèl·lules primitives.

Després de llegir Herrera’s ‘Plasmogenia’ and other collected works, no puc estar més d’acord amb els autors: l’obra d’Herrera mereixia ser traduïda i republicada. Tot i tractar-se d’un científic antic, la seua habilitat per a entendre el món biològic des d’un punt de vista global i la minuciositat de la informació recollida en els seus textos són difícils de trobar en els científics moderns. Tot un encert haver rescatat les seues obres de l’oblit per a la història de la ciència.

© Mètode 2016 - 91. SheScience - Tardor 2016

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV)