«Historia de la química», de William H. Brock

52-21

Historia de la química.
William H. Brock.
Alianza Editorial. Col.lecció «Ciencia y Técnica».
Versió d’Elena García Hernández, Álvaro del Vall,
Pilar Burgos i Inmaculada Medina. 619 pp.

La història de la química, com altres especialitats de la història de la ciència, ha experimentat un important desenvolupament i renovació en les darreres dècades. La imatge tradicional de molts dels capítols centrals de la història de la química ha canviat completament gràcies a la renovació dels enfocaments i a la intensificació de les investigacions. Aquest fet havia provocat un enorme desfasament entre la literatura especialitzada i les obres de síntesi obertes a un públic més ampli. Un desfasament encara més profund en el cas dels lectors de llengua castellana, que fins fa poc tan sols tenien a la seua disposició les clàssiques històries de la química dels anys cinquanta i seixanta (James R. Partington (Madrid, Espasa Calpe, 1945), Aldo Mieli i Desiderio Papp (Buenos Aires, Espasa Calpe, 1950) o Henry M. Leicester (Madrid, Alhambra, 1967).

En aquest context, la Historia de la Química de William H. Brock, professor d’Història de la Ciència en la Universitat de Leicester a Anglaterra, constitueix una de les millors aportacions a aquesta tasca de síntesi actualitzada de les investigacions realitzades en les darreres dècades en diferents camps de la història de la química. La major part del llibre se centra en el desenvolupament històric dels conceptes de la química, i dedica un espai molt escàs a recollir les línies més innovadores de la disciplina, com ara la retòrica i el llenguatge de la ciència, el procés de descobriment, la transmissió de la ciència, les relacions entre la ciència, la tècnica i la societat, etc. Segons Brock, la decisió de no introduir perspectives historiogràfiques actuals es justifica perquè el llibre s’adreça a un públic molt ampli, que inclou estudiants de química i ciències, professors d’aquestes disciplines o científics en actiu que pretenguen reflexionar sobre el passat històric del seu treball. Per això l’obra és un excel·lent complement a la Histoire de la chimie de Bernadette Bensaude-Vincent i Isabelle Stengers, també recentment traduïda (Madrid: Addison-Wesley, 1997), que inclou una bona revisió historiogràfica d’alguns d’aquests temes i d’altres dels tractats per W. Brock. Tal com suggereix l’autor en el pròleg, aquesta Historia de la química pot ser considerada com una posada al dia de la History of Chemistry d’Aaron Ihde, publicada als anys seixanta –i lamentablement, no traduïda mai al castellà– que perseguia oferir un bon resum de la història de la química en un volum similar al llibre ressenyat. Com l’obra d’Ihde, la Historia de la Química de Brock dedica poques pàgines a l’alquímia i a altres tradicions relacionades amb la química anteriors al segle XVIII. Després de breus apartats dedicats a la figura de Robert Boyle i a l’origen de la teoria del flogist, el capítol tercer està dedicat a un dels temes clàssics de la història de la química: la revolució química. Encara que una mica emmascarat per una discutible traducció castellana, el títol d’aquest tercer capítol, «Los elementos químicos», correspon a una de les obres claus del tema estudiat –Elements of Chemistry, que és el nom amb què va aparèixer en anglès el Traité élémentaire de chimie de Lavoisier–, de la mateixa manera que els altres capítols són denominats «El químico escéptico», «Un nuevo sistema de filosofia química», «Instrucciones para el análisis de los cuerpos orgánicos» o «La naturaleza del enlace químico». Brock hi realitza una excel·lent posada al dia dels coneixements actuals sobre temes com ara el naixement de la química orgànica, el desenvolupament del sistema periòdic o les polèmiques al voltant de la teoria atòmica i la dissociació iònica. Resulta molt lloable el seu esforç per estendre la història d’alguns d’aquests temes fins l’actualitat, esforç que s’observa especialment en els apartats dedicats al desenvolupament de la mecànica quàntica i la química inorgànica i orgànica durant el segle XX. També són molt destacables els capítols dedicats a la història de les publicacions químiques i de l’ensenyament de la química, temes de transcendental importància per comprendre la química actual que no solen considerar-se en algunes obres d’història de la ciència, el que constrasta amb el nombre creixent de publicacions especialitzades que s’encarreguen d’estudiar-los. El text va acompanyat d’una àmplia i selecta bibliografia comentada que constitueix una excel·lent guia de lectura per endinsar-se en nombrosos capítols de la història de la química.

© Mètode 1999 - 21. Comprendre l'univers - Número 21. Primavera 1999

Institut d’Història de la Ciència i Documentació “López Piñero”. Universitat de València-CSIC.