Jardinería mediterránea sin especies invasoras. Pere Fraga Arguimbau. Col·lecció Manuales Técnicos Biodiversidad. / Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. València, 2009. 208 pàgines.
Les plantes exòtiques han estat, des de l’antiguitat, un dels principals elements vegetals dels jardins. No obstant això, aquesta tendència a l’exotisme en jardineria té una contrapartida: algunes plantes exòtiques dels jardins «escapen» dels seus límits i arriben al medi natural, on es comporten com espècies invasores, modifiquen els paisatges natius i posen en perill les nostres espècies de flora i fauna. Convé recordar ací que, després de la destrucció directa de l’hàbitat, les espècies invasores són la segona causa de desaparició d’espècies a tot el planeta.
Estudis recents demostren que el percentatge d’espècies exòtiques introduïdes mitjançant la jardineria a la regió mediterrània mostra, des del començament del segle xx, una tendència a l’alça. De fet, avui la jardineria pot ésser considerada com el principal vector d’introducció d’espècies vegetals amb comportament invasor en aquesta regió, per davant de l’agricultura, responsable tradicionalment de l’establiment de nombroses espècies de flora a casa nostra. Així doncs, la jardineria representa un paper molt important en la naturalització de plantes exòtiques amb potencial invasor. No obstant això, és perfectament possible realitzar una jardineria que combine plantes exòtiques i autòctones sense risc de promoure les invasions per flora al·lòctona. A més a més, gràcies a l’amplíssim nombre d’espècies i varietats disponibles actualment, aquesta tasca és simple: n’hi ha prou de tenir en compte unes consideracions a l’hora de triar les plantes i de dissenyar els jardins.
Aquest és precisament l’objectiu del manual Jardinería mediterránea sin especies invasoras publicat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge: promoure un conjunt de jardins que, tot incloent plantes exòtiques, rebutgen aquelles que poden resultar invasores al temps que proposa alternatives concretes a les plantes invasores habitualment utilitzades. Per a assolir aquest objectiu, el manual fa ús de 332 espècies de flora exòtica i autòctona, per a configurar 40 models de jardins amb un nexe comú: la sostenibilitat i l’absència de plantes amb potencial invasor.
Els exemples descrits al llibre cobreixen un ventall de jardins que va des d’espais verds per a residències privades –rocalles, cossiols, formacions arbustives, basses, gespes– a espais públics –redones, passeigs marítims, mitjanes, etc.–. Aquests jardins es mostren al lector en forma de plànols i esquemes molt intuïtius, on es distribueixen les plantes que han estat triades de manera que la plantació s’ofereix llesta per a dur-la a terme i el resultat final és fàcil d’imaginar. A més, el manual preveu com adaptar cadascun d’aquests jardins a diferents condicions ambientals oferint alternatives per a climes continentals o marítims i diferents orientacions. En tots els casos, i ací tenim la principal aportació d’aquesta publicació, per a les espècies exòtiques potencialment invasores habitualment utilitzades als diferents jardins es proposen altres espècies amb una funció semblant. La diferència està en què l’ús d’aquestes no representa cap risc per al medi natural. Per acabar, el llibre ofereix fitxes descriptives de totes les espècies emprades, llistes de classificació amb criteris morfològics, de tolerància a la sequera o segons l’època de floració, així com alternatives addicionals per a reemplaçar les espècies exòtiques.
En definitiva, Jardinería mediterránea sin especies invasoras pretén aportar una solució viable des del punt de vista comercial i ambiental al greu problema que representen les invasions dels sistemes naturals per plantes ornamentals i erigir-se en una eina útil per al disseny de tot tipus d’espais verds sostenibles, tant per a usuaris amb perfil tècnic com per a aficionats a la jardineria.
Vicente Deltoro. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana.
© Mètode 64, Hivern 2009/10.
