Diario de un fotógrafo de la naturaleza. Historias, anécdotas y consejos para mejorar tus fotografías, per José Luis Gómez de Francisco. Autopublicació (Logronyo, 2018). 30 × 25 cm, 256 pàgines.
No podia trobar-se un millor subtítol per a aquesta obra: Històries, anècdotes i consells per a millorar les teves fotografies. I és que d’això tracta. L’autor ha recorregut mig món a la crida i cerca de bones imatges de natura. Des dels freds indrets àrtics a deserts abrusadors, des dels cims d’altes muntanyes als penya-segats del litoral, des de la selva tropical a la sabana africana… sense oblidar nombrosos racons de la península Ibèrica… i durant totes les estacions de l’any.
En el trajecte d’aquest llibre veurem les més variades estampes: de rierols a grans cascades, de petits mars a grans oceans, de fagedes a rouredes, dels aiguamolls a la tundra, d’abellerols a estornells, de coloms a falcons, d’orquídies a papallones, de zebres a lleons, de belugues a morses… i així fins a més de 300 imatges. Cal remarcar l’exquisida maquetació, la impressió de qualitat, la bona enquadernació en tapa dura i de gran format… tot plegat conforma una obra «rodona» en què es nota que l’autor ha cuidat tots els aspectes.
Al llarg de trenta anys ha anat vivint «històries naturals» que explica de manera desimbolta, i ha acumulat una pila d’anècdotes força divertides. A banda de les situacions habituals en què ens trobem els fotògrafs de natura, com ara haver de matinar molt, pujar muntanyes arrossegant un equip pesat, patir una calor que et fa estar tot el dia mullat de suor, o passar un fred que t’arriba al moll de l’os, en José Luis ha estat assetjat per hordes de voraços mosquits a Escòcia, assagetat per xatracs a l’Àrtic fins a fer-lo sagnar i empaitat per un ant a Escandinàvia, entre altres ensurts.
«Si llegim aquest llibre, aprendrem fotografia i ens divertirem amb les aventures i desventures de l’autor»
Finalment, tenim els consells fotogràfics. L’autor és autodidacte, cosa que, lluny de ser un inconvenient, acaba essent un avantatge perquè, en comptes de saberudes descripcions tècniques amb grans capítols de llargues lliçons, el que fa és explicar de manera clara i senzilla com se n’ha sortit dels diversos reptes que ha hagut de superar.
En definitiva, si llegim aquest llibre, aprendrem fotografia i ens divertirem amb les seves aventures i desventures, i si el contemplem farem un llarg recorregut pel nostre planeta i podrem comprovar les meravelles que encara ens té guardades la natura i per les quals paga la pena lluitar per preservar-les per a les generacions següents.
Com diu l’autor, les seves imatges són finestres al món que ens permeten captar la seva bellesa. Doncs bé, si hi treus el cap, podràs somniar amb ell. Acabaré amb la reflexió que fa l’amiga Odile Rodríguez de la Fuente en el pròleg, que trobo molt encertada: les fotos són fruit de la tenacitat, el sacrifici i l’afany de superació.
