All the birds of the world
Josep del Hoyo (ed.)
Lynx Ediciones. Barcelona, 2020. 25 × 32 cm. 968 pàgines.
Molt fàcil: si té 800 pàgines, posant catorze espècies a cadascuna!
Sí, dit així, sembla fàcil, com l’acudit dels quatre elefants en un 600 (dos al davant i dos al darrere), però la realitat ha sigut costosa, laboriosa i ve de lluny.
La història començà fa molt de temps: allà cap als anys vuitanta del segle –i, per tant, del mil·lenni– passat. En aquella època, l’autor de l’obra que ressenyem (Pep per als amics) va tenir l’encert de formar un equip que visità més d’un centenar de museus, recopilà centenars de llibres, 7.000 articles científics i 20.000 fotografies.
Ep! Tot això era quelcom físic, eh? És a dir, que els peipers ocupaven metres i metres d’estanteria perquè eren de paper, i els qui hi vam col·laborar amb imatges proporcionàvem diapositives! Perquè encara no existia el sistema digital ni tampoc Internet. Als més joves els deu costar fer-se una idea de com es treballava. Vivíem en una realitat diferent; era un altre món.
Doncs bé, fruit de tots aquests esforços, el 1992, l’any dels Jocs Olímpics, a Barcelona es publicà el primer volum del Handbook of the birds of the world. La qualitat dels textos, dibuixos i fotos superà totes les expectatives. Això, junt amb la singularitat del seu caràcter exhaustiu, va fer que l’obra fos un èxit arreu del món, i així es van poder anar editant els quinze volums següents. Vint anys després, les 12.000 pàgines publicades contenien 20.000 dibuixos, 7.000 fotografies i una allau d’informació ornitològica escrita pels millors especialistes de cada grup. Tot plegat va portar cua perquè anys després va sortir un volum amb espècies noves (2014) i més tard es recopilava la informació més important en un parell de volums (2016). I ara el monstre encara continua viu perquè s’acaba d’abastar l’impossible: ficar les 11.524 espècies conegudes d’ocells en aquest llibre que ressenyem ací.
De cadascuna, n’hi trobarem els noms científics i en anglès (amb aclariments taxonòmics i discrepàncies de nomenclatura), el dibuix (o dibuixos, ja que sovint es representa el dimorfisme sexual, les subespècies i les formes), el mapa de distribució (amb els marges altitudinals), indicacions del nivell de conservació (segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura i BirdLife International) i dels 3.313 endemismes de països… i la gran sorpresa: un codi QR que dona accés immediat a gravacions dels cants dels ocells, fotos, vídeos, etc., i que es pot anar actualitzant. Per últim, ens parla de les espècies extingides després de l’any 1500.
En definitiva, és una obra de referència que ens permet identificar qualsevol espècie d’ocell que veiem o fotografiem en aquest planeta. Si això ens ho diuen als anys vuitanta quan vam començar-la, no s’ho hagués cregut ningú. Hagués sigut ciència-ficció. Ciència-ficció que ara s’ha fet realitat.
