S’ han publicat molts llibres sobre papallones, la majoria guies de camp, i justament el primer autor de l’obra que comentem n’ha fet la millor amb diferència: Guia de les papallones diürnes de Catalunya, que vàrem ressenyar al núm. 100 de Mètode (2019). També és director del Butterfly Diversity and Evolution Lab, el centre de recerca lepidopterològic més prestigiós de tot l’estat. Se’n parla molt, de papallones, però sovint sense rigor, i en els llibres infantils, com és el cas, encara més. En un afany de fer el text divertit, s’expliquen coses incorrectes o incompletes o massa simplificades. L’obra que ressenyem demostra que això no ha de ser així. Es pot fer un discurs entenedor i adreçat a un públic juvenil i, alhora, perfectament científic i rigorós.
Comença situant els lepidòpters dins del regne animal i explicant-ne l’origen, tan antic que és anterior als dinosaures. A continuació, mostra els òrgans principals d’una papallona que es poden observar externament i les diferències entre les diürnes i les nocturnes.
Després trobem dues làmines precioses. Una amb les variades formes en què es poden camuflar confonent-se amb el substrat, simulant una fulla o fent-se «invisibles» (transparents); i l’altra amb els tipus de vols que tenen: planejant, batent les ales i fent-les vibrar per tal de poder-se quedar quietes en l’aire com un helicòpter. Segueixen les disfresses que adopten per a eludir els depredadors: es fan passar per abelles, per serps, per mussols… i fins i tot per excrements. El que sigui: el cas és confondre el depredador.
També parla del que mengen, de com localitzen la parella i es reprodueixen, i dels «superpoders» que posseeixen, com ara l’extraordinari olfacte de les seves antenes, la visió ultraviolada dels ulls compostos o la capacitat de captar el magnetisme per saber on és el nord i poder realitzar grans migracions, que serà el següent tema. Acaba amb la gran diversitat de papallones que hi ha; els rècords (la més grossa, la més menuda, la més ràpida…); el paper que juguen en els nostres ecosistemes, i les quatre fases del seu cicle vital: com pot ser que una eruga i una papallona siguin el mateix individu?
Cal remarcar les il·lustracions de Rena Ortega, amb dibuixos molt reeixits, aspecte important donat el públic a qui va dirigit aquest títol. Estem segurs que la lectura d’aquest «petit gran llibre» no solament proporcionarà una bona visió del món de les papallones, sinó també del lloc que ocupen a la natura, de la necessitat de preservar-les…
i qui sap si inspirarà l’afició d’un futur entomòleg.