En tierra de lobos
José Ramón de Camps Galobart
Autoedició, 2021. 200 pàgines.
Ni una cosa ni l’altra. El llop és un depredador que, com tots, intenta sobreviure a la seva terra, que després fou ocupada per una altra espècie que també intenta el mateix: l’home. Vet aquí l’encert en el títol de l’obra que ressenyem: En tierra de lobos.
I doncs, forçosament va establir-s’hi una relació que podríem definir com d’amor-odi segons les circumstàncies i el moment. Fa temps que aquesta començà, ja que el llop fou l’etern company de la humanitat en la seva evolució des que ambdues espècies van sorgir un parell de milions d’anys ençà.
Sobre la perillositat del llop han corregut rius de tinta… i de sang. Davant d’altres que difonen mites falsos, aquí tenim una obra seriosa que entoma la qüestió de forma rigorosa des del coneixement i contribueix a la reflexió sobre el futur de la relació home-llop. No podia ser d’una altra manera amb la llarga experiència de naturalista que té l’autor, José Ramón de Camps Galobart, que ha publicat títols com Cuaderno de lobos (2016), una gran obra i no sols per la mida, i Mensajeros de la biodiversidad (2019), ressenyada aquí (Mètode, núm. 103), on també parlava del llop.
En aquesta obra trobareu ben explicades les estratègies de caça gregària, com es coordinen els membres de la llopada i com funciona la jerarquia i la complexa organització social del grup. Aclareix el tema dels mascles i femelles alfa, com i per què ululen, i el motiu pel qual el corb és el seu millor aliat. Explica l’èxit en l’ocupació de territoris, clau de la seva supervivència i com és que la seva presència produeix canvis en l’ecosistema. També aborda el delicat tema de la caça i el fet que el llop, recentment classificat com a espècie protegida, mata ovelles perquè és un depredador i, per tant, els ramaders també s’han de protegir; els mastins resulten ser el mètode més efectiu per a això. Finalment, explica que la relació de l’home amb el llop es perd en la nit dels temps: quan un exemplar s’acostà a un grup humà a l’època de les cavernes i començà la història dels gossos, ja que no són més que llops domesticats (l’ADN mitocondrial ho demostra).
Tradicionalment, el llop s’ha presentat com l’enemic de l’home, se l’ha considerat una alimaña i se l’ha fet desaparèixer de la major part de la península Ibèrica. Però des de finals del segle xx, la situació ha canviat i ara està en expansió.
Si us deixeu atrapar per l’obra, gaudireu d’un divertit recorregut pel món d’una espècie que sempre ha inquietat l’home amb les seves enigmàtiques ululades i mirada profunda. A partir d’un gran coneixement per experiència pròpia, l’autor fa una immersió en el fascinant comportament d’aquest gran carnívor ibèric, una de les nostres espècies més emblemàtiques.
Només per la lectura, el llibre ja paga la pena, però guanya molt amb les il·lustracions de Guillermo González i Gonzalo Gil. Està escrit de forma tan apassionada que es fa curt i un sent com si estigués vivint les escenes que hi descriu.
