Vivir dos vidas. Un viaje por la metamorfosis de los insectos
Xavier Bellés
La Voz de Galicia – Biblioteca Gallega (Arteixo, 2010, 111 pàgines).
«Com es transforma una eruga en papallona? Aquesta pregunta, que resumeix la meravella i el misteri de la metamorfosi, ha constituït un enigma intemporal que ha fascinat l’home des dels temps més remots…» Amb un començament així, no és estrany que el llibre que comentem atrapi el lector des del primer moment. I després no queda decebut, tant per l’interès del tema com per la forma com es tracta.
Molts deuen conèixer la metamorfosi per l’obra de Kafka, però el fet és que ha copsat l’atenció de nombrosos pobles des de fa mil·lennis. Ja els egipcis admiraven aquest canvi dràstic i trobaven un paral·lelisme amb la resurrecció. Posteriorment es mantingué aquesta consideració divina en moltes civilitzacions, considerant-ho com una prova de l’existència del més enllà. Sembla mentida el joc que dóna el cicle vital del insectes…
Ara bé, tot és molt complex i no podríem entendre bé la qüestió si no partim d’uns coneixements mínims. Per això gran part del llibre és una lliçó d’història natural; explica, per exemple, els quatre tipus de metamorfosi: la dels ametàbols, amb la seva aparent absència de canvi; la dels hemimetàbols, de canvi, però gradual; la dels holometàbols, amb el canvi brusc, tan fascinant; i la denominada hipermetamorfosi, amb més d’una morfologia larval.
Un cop aclarit això, assimilarem ben bé el procés gràcies a la comprensió de la base del canvi –la muda– i a la seva regulació: el complicat sistema hormonal. Finalment, s’explica com i en quin moment es va originar aquest fenomen en el llarg camí de l’evolució, evidenciant els grans avantatges adaptatius que comportava l’adquisició de la metamorfosi.
Xavier Bellés fa un repàs històric molt complet no solament de les interpretacions –sovint fantasioses– de les diferents cultures, sinó també de les teories que s’han anat plantejant. Però no pensem que és un recull de «batalletes de l’avi». Res més lluny de la realitat, perquè incorpora les investigacions més modernes, ja que és un tema que no està del tot resolt, ni de bon tros. Fins i tot inclou descobertes realitzades pel mateix doctor Bellés i el seu equip de l’Institut de Biologia Evolutiva, de Barcelona (CSIC). Dit ras i curt, la seva recerca hauria demostrat que els microRNAs tenen un paper clau en la regulació de la metamorfosi, ja que si els suprimim a l’última fase nimfal, l’insecte no muda a un adult, sinó a una altra nimfa, que és supernumerària i gegant.
El millor que es pot dir d’un text és que l’autor sap de què parla. I no hi ha pas cap dubte que és aplicable en aquest cas. L’única crítica que se m’acut és la brevetat. Ja sé allò de «com més curt, millor», però és que, un cop atrapat –des del primer moment, com dèiem al principi–, el lector engoleix el llibre en un sospir… i es queda amb ganes de més! Esperem, doncs, que l’autor –d’una llarga trajectòria com a escriptor– ens obsequiï amb més obres d’alta divulgació com aquesta, seguint l’ombra d’altres com Supervivents de la biodiversitat, Bestiari, El teatre dels insectes…
