Guía completa de la imagen digital, Hugo Rodríguez, 4a edició actualitzada, publicada per Marcombo en la col·lecció Bit & Píxel (Barcelona, 2016, 15 × 21 cm, 220 pàgines).
És curiós que, amb tants llibres «saberuts» que hi ha sobre fotografia, no s’hagi aconseguit trencar la singular paradoxa que, fent-se més fotografies que mai, el desconeixement de les interioritats de les càmeres i els programes que fem servir sigui majúscul.
El valor del llibre que ressenyem és que no pretén engrandir la llista de grans tractats de dubtosa utilitat, sinó posar a l’abast de tots petites eines –deliciosos «bits»– amb què resoldrem les preguntes i incerteses que ens bombardegen contínuament. Preguntes sobre per què una foto ha sortit pixelada, per què el portàtil ens mostra una imatge tan diferent, per què el laboratori ens pregunta pel perfil de color, per què els menús són tan complicats, quin és el format més adequat per a web, correu electrònic, còpia en paper… És normal que ens passi això, ja que a ningú li han explicat aquestes coses en el batxillerat, però caldrà assabentar-se’n si no volem que, per salvar-nos de la tirania dels rodets, caiguem en una altra de pitjor: la de la ignorància del que s’està fent, i quedar-nos a mercè de «llegendes urbanes».
Ja fa temps que vivim en la societat de la imatge i, ara, en la de la imatge digital. Des que Joseph-Nicéphore Niepce prengué la seva primera fotografia el 1823 han canviat moltes coses i s’han produït grans avenços: es va inventar el negatiu, l’objectiu fotogràfic, el rodet, el diafragma-iris, el pas universal, la càmera rèflex, la captació del color, la diapositiva… Tot plegat fou decisiu per al desenvolupament i evolució de la fotografia. No obstant això, tot i reconèixer la importància crucial que van tenir en el seu moment, m’atreviria a dir que cap d’aquestes innovacions va significar tant en la història de la fotografia com el que representa la revolució digital. I és que realment es tracta d’un canvi dràstic: l’anomenem «fotografia» gairebé per tradició, o per nostàlgia, ja que, de fet, és una altra cosa. Si Niepce aixequés el cap… en veure un fotògraf digital en acció, no reconeixeria que el que està fent és una etapa avançada del que ell va inventar fa un parell de segles. «On és la fotografia?», preguntaria amb tota la raó.
«L’anomenem “fotografia” gairebé per tradició, o per nostàlgia, ja que, de fet, és una altra cosa»
Si vols saber l’entrellat de com es capta, es processa i es guarda digitalment una imatge, fins produir-se el miracle que la puguis transformar, imprimir, enviar… en aquest llibre en trobaràs la resposta, ja que fa comprensible l’autèntica naturalesa de la imatge digital. Amb això t’adonaràs que es diuen moltes inexactituds, quan no barbaritats, i també que no era tan difícil com semblava. I si vols aprendre a fer bones fotos, desenganya’t: mai dominaràs la tècnica si no coneixes els fonaments del que utilitzes. Sempre he seguit aquesta filosofia en les meves classes.
