|
Amb la finalització de la llarga sèrie fotogràfica Instants de Natura (Mètode, del núm. 28 al 67), m’han encarregat aquesta nova secció, que serà menys gràfica però esperem que no menys interessant. El títol (inspirat en La meva família i altres animals, del genial Gerald Durrell) només intenta ésser ocurrent; no ens ha de portar a pensar que únicament parlarem d’animals, ja que també entrarem en el món de les plantes, dels fongs, el dels microorganismes… i «les pedres», així com de les disciplines relacionades, com ara l’ecologia, la fotografia de natura, etc. Precisament hem escollit aquest assaig geològic com a mostra de l’àmbit genèric de la columna, que englobarà el que habitualment es coneix amb la clàssica denominació d’història natural. O sigui, que serà una secció per a naturalistes, en el vell sentit grec de la paraula. I anem ja amb el llibre que enceta la nova secció. Quan sentim «geologia» sempre pensem en muntanyes, valls, estrats i volcans. I sovint oblidem que a les ciutats, sota els nostres peus, també hi ha roques, siguin metamòrfiques, ígnies, sedimentàries, etc. Doncs bé, l’obra que ara ressenyem tracta del subsòl urbà; en concret, del sector del Barcelonès que va de Montjuïc fins al riu Besòs. Es basa en recerques realitzades entre els anys 1988 i 2006 i consta de tres parts fonamentals: un primer estudi de la geomorfologia del terreny, una anàlisi estratigràfica i neotectònica i un assaig evolutiu que inclou el Pleistocè superior i l’Holocè. L’últim apartat es desenvolupa en el capítol 8 i és una mena de síntesi dels darrers 18.000 anys que comprèn els següents temes: morfologia, hidrologia, estratigrafia del Terciari, el Quaternari antic, l’Holocè, el Tardiglacial, així com l’evolució els darrers mil·lennis –i en especial els últims segles–, acabant amb unes interessants consideracions ecològiques. Per descomptat, és un llibre adreçat sobretot als geòlegs, siguin professionals o afeccionats, però que té aplicacions diverses i pot ser un bon element de consulta per a especialistes de diverses branques de la ciència, i no solament de les ciències de la natura. Felicitem, doncs, els autors per haver incrementat el coneixement del terra que trepitgem i per posar a disposició de tothom una eina tan valuosa com aquesta. Cal remarcar l’originalitat de l’estudi perquè es basa en la combinació de dades antigues (cartogràfiques i escrites) amb les més modernes. Aquestes darreres consisteixen a aprofitar les prospeccions arqueològiques, les investigacions palinològiques (del pol·len i les espores de les plantes), així com dels sondeigs i excavacions, tant de caràcter públic com privat. Evidentment, no es poden donar les conclusions com a definitives, sobretot per les llacunes d’informació i per les òbvies dificultats de l’observació directa (a causa de la gran cobertura de les edificacions i vies urbanes), però els models establerts es poden considerar prou consistents. BIBLIOGRAFIA Albert Masó. Biòleg, professor i fotògraf de natura. Barcelona. |
© Mètode 2011 - 68. Després de la crisi - Número 68. Hivern 2010/11
