Molt més que una guia fotogràfica d’ocells

ocells

Guia de camp dels ocells a Catalunya
Carlos ­Álvarez-Cros i Fran Trabalón
Omega, 2017. 15 × 21 cm, 765 pàgines.

El nombre de guies d’ocells segurament assoliria un rècord Guinness, però la majoria són traduccions d’obres estrangeres centrades en un altre país o països. Moltes ni tan sols estan adaptades, però fins i tot les que ho estan tenen el problema de la inclusió d’espècies que no viuen aquí, el que dificulta la identificació.

Durant el segle passat, sense internet i amb la fotografia analògica, era pràcticament impossible fer una guia fotogràficament exhaustiva, de manera que el més freqüent era il·lustrar-les amb dibuixos. Ara tampoc és fàcil, però els autors han aconseguit fer una de les guies fotogràfiques més completes del sector. Les imatges de les diferents edats, plomatges i sexes garanteixen una correcta determinació.

El precedent més clar d’aquesta obra és Els ocells de les terres catalanes, de Joaquim Maluquer i Sostres, que el 1956 inicià el seguit de llibres sobre els ocells fets per catalans. Un exemple és la guia de camp que vaig publicar junt amb Francesc Jutglar (Planeta, 1999), i un altre, la d’Estrada, Jutglar & Llobet (Lynx, 2010).

Les descripcions són extremadament completes, incloent-hi l’hàbitat, els requeriments alimentaris, les èpoques en què es troben i la distribució, mobilitat, regularitat, sedentarisme… així com les darreres dades conegudes de Catalunya, de manera que queda ben clar «on» i «quan» són més fàcils de veure. Trobareu els índexs d’abundància i fenologia de manera integrada en uns curiosos esquemes molt entenedors en forma de «teranyina». Especialment detallat és l’apartat de comportament i reproducció.

El gran valor d’aquesta obra és el rigor i exhaustivitat amb què els autors tracten virtualment tots els aspectes que poden tenir alguna rellevància en la identificació. No obstant això, el lector trobarà aspectes molt poc –o gens– habituals, com ara termes d’argot ornitològic i dades de longevitat que ajuden a contestar la qüestió que tantes vegades ens fem sobre quants anys viu un determinat ocell.

Una agradable sorpresa és que l’aficionat gaudirà d’amenes explicacions sobre els noms populars, la relació amb els homes a través de la història i les tradicions populars. A més a més, inclou un aspecte que no havia vist mai: l’origen del nom científic, és a dir, l’etimologia i el seu significat quan s’escau, i fins i tot com es pronuncia, cosa que anirà molt bé per eliminar mals hàbits fonètics.

En definitiva, estic encantat d’haver-la prologat perquè es tracta d’una obra que interessarà tant a l’aficionat com a l’expert, ja que compleix amb escreix tots els requisits d’una bona guia; però va més enllà: no es queda en el «ja sé posar nom al que estic veient», sinó que ho complementa amb informacions interessantíssimes sobre l’espècie, la qual cosa fa que tinguem ganes de continuar observant el seu comportament.

© Mètode 2017 - 96. Narrar la salut - Hivern 2017/18

Doctor en Ecologia i Evolució, escriptor, professor i fotògraf de natura (Barcelona).