Missió impossible: reunir tots els ocells del món

Han passat més de tres dècades des que un grup d’ornitòlegs va iniciar un projecte tan ambiciós que semblava impossible. Ni més ni menys que reunir en una publicació totes les espècies d’ocells del món, que en són més de 10.000.

No és estrany l’escepticisme amb què es va rebre el projecte, tant aquí com a l’estranger, ja que mai s’havia fet una cosa així, ni amb aquesta ni amb altres classes d’animals. I a sobre es proposava a casa nostra, un país sense una gran tradició ornitològica transcendent i sense experiència en publicacions en anglès, idioma en què evidentment havia de ser escrita aquesta obra perquè tingués repercussió planetària.

Però els incrèduls no comptaven amb l’entusiasme i la dedicació del grup promotor, encapçalats per Josep del Hoyo –Pep per als amics– i format sobretot per Jordi Sargatal i Ramon Mascort. Curiosament, en Pep era un metge mediàtic que va deixar la feina més segura a la televisió per a bolcar-se de ple a la magna empresa. Durant els anys vuitanta van visitar més d’un centenar de museus i entitats zoològiques i van posar a treballar un grup de dibuixants, la majoria catalans. Van encarregar textos a biòlegs i van reunir 7.000 articles científics i 20.000 fotografies. Els que hi contribuíem ho fèiem amb diapositives, és clar, ja que el sistema digital no existia, i Internet tampoc; era un altre món.

Fruit de tots aquests esforços va ser l’aparició del primer volum el 1992, amb gran sorpresa per als incrèduls… i també per als crèduls, ja que no pensàvem que assolís una qualitat
tan alta. Si la mantenien en els següents, l’èxit estaria garantit. I no solament es mantingué, sinó que es compliren els terminis previstos, aspecte fonamental en una obra enciclopèdica. A l’equip d’autors-editors s’hi afegiren Andrew Elliott i David A. Christie, «vaques sagrades» de l’ornitologia internacional.

A mesura que apareixien volums i més volums, la gent anava agafant confiança i s’anava convencent que, efectivament, l’equip seria capaç d’acabar l’obra. I així va ser fins que el 2011, vint anys després del primer volum, es va publicar l’últim. Així culminaven els setze volums que contenen 12.000 pàgines escrites per 200 especialistes, mil làmines amb 20.000 dibuixos, 35 il·lustradors de més de quaranta països i 7.000 imatges d’un miler de fotògrafs d’arreu del món. No cal fer cap comentari: les xifres parlen per si soles.

Doncs bé, ara han posat la cirereta del pastís: el volum especial que inclou els índexs globals de tots els noms científics i els vulgars en els diferents idiomes. A més a més, hi trobarem una vuitantena d’espècies noves que s’han descobert durant els vint anys que ha durat l’edició dels setze volums. Això era previsible, però el que no ho era és que es proporcionés la descripció original d’una quinzena d’espècies noves! És a dir, que és una publicació científica, i no una qualsevol, ja que és el nombre més alt d’espècies descrites simultàniament des del segle xix! O sigui, que aquest projecte, l’obra cimera de l’ornitologia mundial, va començar sorprenent i ha acabat sorprenent.

© Mètode 2016 - 89. Els secrets del cervell - Primavera 2016
POST TAGS:

Biòleg, professor, escriptor i fotògraf de natura (Barcelona)