Atlas de los mamíferos de Yecla
Diversos autors
Iecla, ANIDA, 2016, 32 pàgines.
De manera similar al que passa amb les papallones en el món dels invertebrats, en el dels vertebrats són els ocells els que captiven l’admiració del públic. Segurament per l’atractiu joc de colors o, encara més, per la capacitat de volar, cosa que l’home sempre ha envejat. Sigui per una cosa o per l’altra, el cas és que els mamífers no són tan populars.
A més a més, la major part de la gent viu d’esquena als nostres mamífers. Quan u sent la paraula mamífer pensa en els grans elefants africans, en els tigres de l’Índia o en els óssos d’Amèrica del Nord, però rarament en els d’aquí. En tot cas, si són molt grossos, com ara l’ós pirinenc, el llop o el cérvol, encara; però als rosegadors, rates d’aigua, musaranyes, eriçons, ratpenats, talpons i ratolins… quan els fem cas?
Doncs que sapigueu que tenim un munt de mamífers a casa nostra, de grans i de petits, que viuen amb nosaltres. A més, juguen un paper fonamental en els ecosistemes i tenen una vida fascinant. Un dels valors més notables del llibre que comentem és que ens ajuda a conèixer més els nostres veïns mamífers.
Però no és l’únic valor. És un bon text divulgatiu de la biologia d’aquests animalons i també un complet atles de la distribució de les espècies amb mapes de quadrícules UTM de 10 × 10 km de l’extens terme municipal de Iecla. Però l’interès ultrapassa aquest territori, ja que pot funcionar perfectament com a guia per a determinar els mamífers del sud-est ibèric, ja que hi ha poques diferències amb les províncies de tot el sector.
«Tenim un munt de mamífers a casa nostra, de grans i de petits, que viuen amb nosaltres»
L’ànima del llibre és la recopilació de les fitxes. N’hi ha 42 més cinc d’espècies dubtoses o que hi vivien però han desaparegut. En aquest sentit desitgem que aquesta tasca de conscienciació ajudi que en un futur no massa llunyà retorni una espècie tan emblemàtica com el linx ibèric, el felí amb més perill d’extinció del món.
De cada espècie s’inclou una descripció morfològica, l’apartat d’espècies similars, el cicle vital, l’ecologia, l’alimentació, la reproducció, el comportament, la depredació, les amenaces… i una sorpresa: els sonogrames (gràfiques dels sons que emeten) gravats pels mateixos autors. Punt i a part mereixen les fotografies, ja que, a banda de la seva bellesa, resulten molt il·lustratives per a classificar les diferents espècies.
En definitiva, felicitem a ANIDA, l’Associació Naturalista per a la Investigació i Defensa de l’Altiplà, per la realització d’aquesta magnífica obra i estem contents d’haver-hi col·laborat naturalistes d’altres indrets. Podem garantir que és interessant tant per als aficionats com per als especialistes. Recomanem, doncs, aquesta obra a tothom perquè ens acosta a les espècies més properes a nosaltres tant en el sentit de territori com en el de l’escala evolutiva, ja que compartim amb ells més del 95 % del nostre patrimoni genètic.
