Bardenas Reales
En busca de la luz
Eduardo Blanco Mendizabal
(Autoedició, 2018. 25 × 23 cm, 192 pàgines).
Molts potser diguin que aquest és un llibre per regalar, d’altres que és per fer bonic, d’altres que és una obra fotogràfica… i tots tindran raó. Entra per la vista, això és clar. Ara bé, en fullejar-lo semblarà que no serveix per aprendre fotografia perquè no explica gairebé res. I això no és del tot veritat.
O sigui, és cert que no hi ha explicacions que ensenyin tècniques o procediments, però és que aquesta no és l’única manera d’ensenyar. També és bo mostrar les imatges que aconsegueixes i, així, en veure com treballa un bon fotògraf, sense gaires paraules et pot transmetre molt. I en aquest sentit us asseguro que es pot aprendre, i molt, observant-ne atentament les fotografies. En efecte, a part de gaudir de llur bellesa, us podeu fixar en la composició, en la disposició dels diferents elements de cada escena, en el tractament de la llum, en l’elecció del moment, en la combinació de colors… en definitiva, en com l’autor ha pensat la foto.
I si no us interessa aquest aspecte, el llibre us pot compensar igualment només gaudint de les imatges. Encara que en aquest cas us aconsello que no l’obriu de qualsevol manera, sinó que comenceu pel principi. I és que l’autor ha escollit acuradament el lloc en què ha col·locat cada foto. Efectivament, l’ordre en què les trobareu simula el transcurs d’una jornada: comença amb la llum que precedeix l’alba, segueix amb la sortida del sol, la il·luminació matinal, la del migdia i la de la tarda, i acaba amb les increïbles postes de sol i les tenebres. Per això, «llegir» el llibre és com passar un dia en el paradís. Això sí: només el podreu llegir mirant les fotos perquè no porten la més mínima explicació… fins al final de tot, on els més curiosos podran veure quin és el motiu de cada foto (reproduïda en petit) i les dades tècniques: càmera, objectiu, distància focal, velocitat, diafragma, accessoris…
A més a més, l’autor ho ha sabut combinar amb el transcurs de les estacions. No cal dir que ha estat capaç d’aconseguir això amb un treball constant de dues dècades de recórrer aquest indret privilegiat del sud-est de Navarra que es diu Bardenas Reales. Es tracta d’un lloc semidesèrtic format per guixos, argiles i gresos on l’erosió de l’aire i l’aigua ha creat formes capritxoses, com ara barrancs, rieres, altiplans en forma de taula i els famosos cabezos, turons aïllats.
S’ha de reconèixer que l’autor ha sabut escollir el model, una merescuda reserva de la biosfera que ha quedat ben retratada i no solament amb les formacions geològiques, sinó també amb els seus «habitants»: plantes, ocells, insectes, etc. En el reportatge hi trobareu diverses tècniques: fotografia de paisatge, de fauna, macro i nocturna; tot plegat en un estimulant recorregut visual. A més, la forma com l’Eduardo busca la llum –molt encertat el subtítol del llibre– pot ser una bona font d’inspiració.
