El viatge dels Rodamons
La volta al món en 14 mesos
Mireia Puntí
autoeditat (www.lavoltaalmon.cat, 2012, 222 pàgines).
Qui no ha pensat algun cop a deixar-ho tot i marxar a fer la volta al món? És el somni de tots, oi? Doncs la Mireia Puntí ho ha pensat i ho ha fet… i en El viatge dels Rodamons ens explica la seva aventura. Escrit en clau de diari i de manera molt distreta i entretinguda, el llibre ens va narrant les experiències viscudes jornada a jornada. Les descripcions són tan didàctiques que ens permetran acompanyar virtualment la Mireia en aquesta meravellosa volta al món.
Les cròniques estan narrades amb un estil amè, divertit i sincer que aconsegueix aprofundir en la manera d’entendre la vida dels diversos pobles d’arreu del planeta, fet molt remarcable d’aquesta obra. Comença amb el plantejament, la preparació i la filosofia del viatge. Potser la característica més transcendent és la més òbvia: el temps que hi dedica, ja que recorre deu països en catorze mesos: gairebé mes i mig en cada país, el que significa que als llocs hi arriba sense pressa, sense bitllet de tornada. Un cop captada l’essència d’aquell país, és el moment d’agafar el bitllet per a la següent etapa.
Aquestes 222 pàgines ens acosten a la idiosincràsia i als costums d’indrets tan dispars com l’Índia, la Xina, Vietnam, Nova Zelanda, Austràlia, Xile, Perú, Argentina, Brasil i els Estats Units. No cal dir que els contrastos entre salt i salt són espectaculars. Del Nirvana i els assentaments tibetans passa als gratacels d’Hong Kong. Del país d’Ho Chi Min ens transporta a les superdesenvolupades antípodes. Travessa tot el Pacífic des de la barrera de coral de l’inacabable continent australià fins a l’angosta geografia xilena. De la «vella muntanya» Machu Picchu ens trasllada a la Patagònia. I enlairant-se des de les faveles de Río aterrem a l’última destinació per passar el Nadal a Nova York.
L’autora és biòloga, a més a més de viatgera, per la qual cosa visita els diferents ambients naturals del planeta, des de la jungla fins al desert, endinsant-se en la diversitat de la fauna i la flora, sense oblidar les cultures que conformen aquest planeta, tan preciós com heterogeni, anomenat Terra.
L’obra té cops amagats: enmig de la descripció d’un paisatge, i com una bufetada a la cara del lector, pot plantejar-nos un aspecte de la filosofia de la societat en què es troba. D’aquesta manera ens fa qüestionar moltes coses que es donen per descomptades a la nostra.
La guinda final és el mig centenar d’imatges que il·lustren l’obra. I aquí rau el darrer cop amagat: l’autora també és fotògrafa! I doncs, les fotos no solament transmeten el que sentia en el moment de captar-les, sinó que ho fan amb qualitat tècnica i estètica. Suggereixo no mirar-les fins al final, un cop llegit el text. Així, en veure-les, us traslladareu als indrets recorreguts i rememorareu les vivències compartides.
No voldria acabar aquesta ressenya sense recordar la frase preferida de l’estimat amic August Colombo, viatger impenitent, que sempre deia: «Sabràs que un viatge ha valgut la pena quan sentis que t’ha canviat.» Penso que aquest viatge ha canviat aquesta rodamón.
