«Knowledge is Beautiful», de David McCandless

104-87

No és gaire original començar una ressenya bibliogràfica dient que un llibre és inclassificable. Per mirar-ho d’evitar, diré que Knowledge is Beautiful no se sap si és un llibre, un catàleg artístic, una broma amb un esteticisme incontestable o un manual per a científics avorrits (en el sentit que resulten avorrits, no que no sàpiguen què fer). Aquesta obra d’un magnetisme estètic amb pocs precedents és un recull de representacions gràfiques de dades de la més diversa procedència. Història, periodisme, física, biologia… El llibre és un totum revolutum de dades, sense diferenciar-ne el tipus o l’origen. Com els Ig Nobel, els famosos anti-Nobel humorístics que recullen sorprenents fites científiques, l’impressionant desplegament d’imatges de tota mena de l’obra que aquí ens ocupa primer sobta, i després fa pensar. Al cap i a la fi, les dades són dades, resultats, elements mesurables de la realitat, tant si parlem de la freqüència mitjana de la lletra E en la llengua anglesa, com si el que ens interessa és saber quina és la fase d’un vol en què es tenen majors possibilitats de patir un accident aeri (per als morbosos o aquells amb por a volar, direm que la fase més perillosa és, de lluny, l’aterratge, amb un 49 % d’accidents, seguida del vol en ruta, amb un 35 %, i només en tercer lloc trobem l’enlairatge, amb un esquàlid 15 % dels accidents aeris produïts en aquesta maniobra).

Les il·lustracions del llibre són molt diferents entre si pel que fa al format però tanmateix tenen un estil estètic comú, unificat. És una obra d’estil, d’un il·lustrador expert i amb veu pròpia que ens proposa un allau de representacions de dades, nombres, freqüències i percentatges de la més diversa procedència. Al llibre podem trobar, per exemple, un esquema amb forma de ventall amb els principals imperis de la història, ordenats d’esquerra a dreta cronològicament, amb una iconografia que mostra la causa del col·lapse (econòmica, conflicte interior, conflicte exterior, problemes successoris, etc.) i amb el nom de cada imperi amb un cos de lletra igual a la seua extensió geogràfica màxima. Podem verificar el grau d’intel·ligència i alhora de popularitat de diferents races de gossos en una gràfica molt humorística subtitulada The ultimate datadog, en la qual, per cert, hi ha un intrús… O també una gràfica increïble amb l’edat dels éssers humans, de cinc a cent anys, en blocs de cinc, i les fites que habitualment s’assoleixen en cada franja d’edat –o que han assolit grans homes i dones– indicades en cada bloc. Així, per exemple, a l’edat de qui escriu aquestes ratlles, Woody Allen va fer Annie Hall, Shakespeare va escriure La tempesta i gran part de la població adquireix el seu segon habitatge. En aquesta mateixa gràfica i en una mena de cameo gràfic à la Alfred Hitchcock, hi trobem, a la franja dels 35-40, que David McCandless va escriure Knowledge is Beautiful.

Ens trobem davant d’un llibre original, extraordinàriament atractiu i, podríem dir, molt modern, en el sentit que la forma ho és quasi tot. Aquesta aposta és arriscada, ja que és ben coneguda l’explosió d’obres de nul interès literari sota un format sorprenent (llibres de cuina amb la forma d’una cassola o d’un cupcake, formats artificialment i innecessàriament allargats o deformats, etc.). Aquí, però, l’aposta per la forma no és un pretext per a vendre un contingut fluix; aquí la forma és el contingut i això no només no s’amaga sinó que, al contrari, el text sembla l’enemic, allò a evitar. Si les imatges serveixen per a fer passar el missatge, per a què les explicacions o, fins i tot, els peus de figura? Un exemple d’aquesta persecució contra la prosa són els agraïments, codificats al màxim al final de l’obra amb un grafisme simple al costat de cada nom.

Com dèiem al principi, aquest és un llibre sorprenent i no és clar el seu objectiu. El lector interessat passarà sens dubte per dues fases en fullejar l’obra. La primera serà de sorpresa i admiració per la creativitat, variació, colorit i originalitat de les dotzenes de gràfiques, taules i il·lustracions (i imatges inclassificables a cavall de les anteriors) que s’hi despleguen. En una segona lectura, hi sorgirà sens dubte una pregunta: i tot això per a què? Crec que la resposta aquí depèn molt del perfil del lector. Per a un científic, com és el meu cas, la resposta a la pregunta és: per a fer-ho infinitament millor la pròxima vegada que prepare una figura per a un article científic. Per a un periodista o divulgador científic, la resposta pot ser semblant, i el llibre pot acabar damunt la taula de treball molt de temps, com una obra de referència imprescindible com a font d’idees per a il·lustracions i grafismes relacionats amb la ciència. Finalment, per al lector intel·ligent per a qui tots els escriptors del món afirmen escriure, la resposta a la pregunta sobre la utilitat podria ser: i per què no? En el llibre s’aprenen moltes curiositats i, sobretot, s’aprèn a mostrar gràficament, de la millor manera possible, les dades més farragoses. Lectors, ensenyants, científics, periodistes, públic en general: hi ha molt més text en la ressenya que esteu acabant de llegir que en tot el llibre del qual tracta. Llibre il·lustrat, catàleg o no-llibre, tant és; paga la pena gaudir de l’irresistible atractiu de les dades passades pel filtre del disseny més exquisit.

Manel Porcar. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV).
© Mètode 87, Tardor 2015.

 

Knowledge is Beautiful
David McCandless
William Collins. Londres, 2014. 255 pàgines.

«En el llibre s’aprenen moltes curiositats i, sobretot, s’aprèn a mostrar gràficament, de la millor manera possible, les dades més farragoses»

 

© Mètode 2015 - 87. L'origen de la vida - Tardor 2015

Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (CSIC-UV)