No és habitual que un professor universitari siga presentador de la televisió (Cifras e letras, de Televisió de Galícia), coordinador d’un programa de divulgació científica que té l’honor de comptar amb destacats premis Nobel com a convidats (ConCiencia), col·labo-ra-dor de premsa i, a més, desenvolupe amb excel·lència la seua tasca d’investigació i docència. Aquest és el cas de Jorge Mira, catedràtic d’Electromagnetisme a la Universitat de Santiago de Compostel·la, i que acaba de publicar el llibre La cien-cia en el punto de mira.
Aquesta obra és la versió en castellà de A ciencia no punto de mira, que ja va per la segona edició, i això diu, almenys, dues coses. D’una banda, que hi ha demanda del llibre per part del públic al qual va adreçat. D’una altra, deixa clar que és possible fer divulgació científica en qualsevol llengua (gallec, en aquest cas), perquè la competència lingüística de la població ha assolit un nivell més que suficient per a endinsar-se per temàtiques diverses.
De fet, un dels 63 capítols de què consta el llibre tracta el tema del bilingüisme, el qual, segons sembla, contribueix a retardar els símptomes de demència senil. A la resta del llibre es tracten qüestions tan diverses com la llei d’Hondt (perfecta per als grans partits, però tremendament lesiva per als partits més menuts, com els nacionalistes, per exemple), els patrons de conducta sexual de persones, primats i mosques, la probabilitat que tenen els jutges de línia d’encertar o equivocar-se en les valoracions del fora de joc, o la mitjana de vida dels escultors respecte dels pintors.
Aquests i altres temes curiosos s’han investigat en institucions prestigioses i els resultats s’han publicat en revistes tan reconegudes com Nature, Science o Proceedings of the National Academy of Sciences. Jorge Mira empra un llenguatge senzill (però rigorós) i informal per tal que els lectors s’interessen i puguen entendre allò més essencial d’aquests assumptes. Al final de cada capítol es proporciona la corresponent bibliografia, la qual cosa agrairan aquelles persones que tinguen més curiositat per algun tema específic.
Cal destacar que el llibre ha estat prologat per Ángel Carracedo Álvarez, qui va ser premi Rei Jaume I d’Investigació Mèdica l’any 2009.
La importància i el nivell que està assolint la divulgació científica en els darrers anys té dos excel·lents exemples en la revista Mètode, on es publica ara aquesta ressenya, i en el llibre La ciencia en el punto de mira. Per això, potser és hora que a l’acrònim R+D+i se li afegesca una d al final, per tal que la divulgació de la ciència siga reconeguda, valorada i promoguda com es mereix.