«La doctrina del shock», de Naomi Klein

132-58

La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre. Naomi Klein. Ediciones Paidós Ibérica S.A. Barcelona, 2007. 317 pàgines.

Ens trobem davant d’un gran treball de periodisme d’investigació, però sobretot davant la lucidesa d’una persona, Naomi Klein, capaç una vegada més de presentar els esdeveniments de manera que, des del plantejament «científic» inicial: el xoc com a estat òptim per a introduir canvis en els individus, es demostre amb rotunditat el paper del corporativisme actual com a força precursora i magnificadora dels mals que pateixen molts pobles d’aquest planeta quan actua mitjançant la instauració de polítiques econòmiques ultraantisocials. Amb una exposició clara i molt documentada ens presenta la base comuna que es troba darrere de molts dels grans esdeveniments socials de la història mundial recent, des del Xile de Pinochet fins al macabre fracàs de la invasió de l’Iraq, i encara més enllà. De nou és vàlida l’expressió que diu que la realitat supera la ficció.

En aquest llibre es parla de llibertat, però aplicada al mercat. També es parla de democràcia, però com a cortina de fum per a interessos més mundans. S’hi mencionen les ajudes interna-cionals, que es transformen en grillons que ancoren les nacions i les seues gents a les regles del capitalisme més extrem. Es parla dels compromisos dels estats amb els seus pobles, però com a relíquies incòmodes que s’han de suprimir.

Les preguntes del lector sorgeixen davant l’allau de dades. La visió tan parcial que la majoria tenim dels esdeveniments, és fruit de la nostra incapacitat per a relacionar els fets? O de la dels mitjans de comunicació? O simplement, és aquesta mateixa elit corporativista qui també s’encarrega de mantenir-nos (no) informats?

I la lectura és un repte. Consisteix aquest a avançar-hi, sabent que no és una novel·la de ficció ni un guió de pel·lícula el text que tenim entre mans. Reconèixer, ni per intuïció ni per convicció, sinó per aprenentatge, com s’escriu la història al nostre voltant. Reconèixer la impotència. Tenir les dades per verbalitzar-la. El repte és caure en l’inevitable desassossec, en l’enuig, i passar al següent paràgraf.

Però com l’autora i el curt cinematogràfic d’Alfonso Cuarón conclouen, la informació és resistent al shockinformation is shock resistance»). No s’ha de permetre que, a més d’imposar als pobles un model econòmic atroç i que només beneficia uns pocs «privilegiats», aquests a més gaudesquen del model de societat que més els convé, el basat en l’alienació i la ignorància del qui no vol saber. Aquest llibre és un més dels molts que proporciona les dades que protegeixen contra la utopia que, mai millor dit, es ven cada dia. I donada l’extensió i la proximitat històriques, com també el bon treball de cites i referències, és un estudi que ha de donar-se a conèixer. Llegir-lo, alhora que genera la necessitat natural de compartir allò que s’ha après, proporciona infinitat de dades i exemples de camp que permeten argumentar amb base sobre la realitat mundial actual.

Finalment, aquest llibre també ens fa veure que aquest corporativisme tan perillós se la campa a pler, sempre aguaitant darrere de titulars sonors que parlen de llibertat, democràcia, desastres naturals o dictadures. Però la seua impunitat és tan gran com la seua prepotència. Així doncs, mitjançant la informació poden identificar-se els indicadors socials, econòmics o polítics que repetidament conformen el nínxol perfecte per a l’auge de les corporacions i la implantació de les despietades reformes socials, econòmiques i polítiques que propugna.

© Mètode 2011 - 58. Paisatge/s - Estiu 2008

College of Agriculture, Auburn University (Alabama, EUA).