«La escuela botánica valenciana del Renacimiento», de José María López Piñero

La escuela botánica valenciana del Renacimiento és l’obra pòstuma del professor José María López Piñero, presentada el passat setembre. El llibre conté una gran quantitat d’informació històrica, en reconeixement a les innovacions que desenvolupà la Facultat de Medicina de València, una de les més importants i avantguardistes en la creació de noves càtedres. La intenció d’aquest llibre és fer una revelació pràcticament desconeguda per a la majoria dels ciutadans, i és que «la botànica i la morfologia són els vessants més destacats de la tradició valenciana en el terreny de les ciències mèdiques i biològiques». El professor López Piñero ens ho vol donar a conèixer de primera mà, partint de les fonts originals, amb una extensa antologia de textos i imatges, resultat d’una investigació historicomèdica de les plantes medicinals estudiades al Renaixement dins del terreny de la farmacoteràpia. 

El Renaixement representa una etapa de canvi en l’estudi de la botànica i del seu ús, suscitat pel detallat estudi de la flora europea i pels grans descobriments portuguesos i espanyols a les Índies Orientals i a Amèrica. Canvi que mereix qualificar-se de «revolució vegetal», ja que, a més, fou la principalinnovació de la medicina renaixentista: és llavors quan van aparèixer els primers medicaments químics obtinguts mitjançant tècniques de laboratori. Les plantes cobren protagonisme perquè són part de la nostra vida, ens donen aliments, medicaments, ens deleiten als jardins, ens inspiren en les arts i són representació de símbols màgics i religiosos. I d’ací la contribució dels tres grans mestres valencians: Pere Jaume Esteve, Joan Plaça i Jaume Honorat Pomar, màxims representants del moviment humanista valencià. Tots tres se succeeixen en la innovadora «segona cadira de medicina», destinada a la càtedra d’ensenyament d’anatomia i de medicaments simples o herbes, tot un referent dins les universitats europees del segle xvi. 

El llibre és tot un espectacle d’il·lustracions, entre dibuixos, gravats, pintures i comentaris de les seues obres. Llistes de plantes amb els noms populars i científics, en ocasions acompanyats de comentaris com ara la font d’origen.  

De Jaume Esteve es ressalta la traducció llatina –com a bon dominador de les llengües clàssiques– d’un text de Nicandre del segle ii aC, la Theriaca, on s’ocupa dels símptomes i el tractament de les intoxicacions per mossegades i picadures de serp, aranyes, escorpins i altres animals verinosos. I també el seu treball de camp Diccionario de las yerbas y plantas medicinales que se hallan en el Reino de Valencia, una llista de plantes que, encara que no mostren il·lustracions, quasi totes poden identificar-se perquè són molt conegudes i perquè se n’han mantingut fins ara les denominacions d’origen. Joan Plaça destaca per la fundació d’un «jardí de simples», un hort de plantes medicinals destinat a complementar la docència mèdica, basada en les herboritzacions fetes en diferents llocs del territori valencià. Fem notar comentaris dels seus estudis escrits en valencià, així com la difusió de noms populars de plantes, com la denominació de fil i agulla de l’àloe americà, resultat de l’estudi de plantes d’altres llocs de la Península, així com del Nou Món. No menys destacable fou el seu deixeble Jaume Honorat Pomar, amb l’obra que porta el seu nom, el Còdex Pomar, una sèrie de precioses il·lustracions de plantes i acolorides làmines d’animals, obsequi de Felip II, acompanyades d’un breu relat, i que avui es conserva a la Biblioteca de la Universitat de València.

Culmina el llibre una reflexió sobre la importància d’aquest moviment humanista que va passar del galenisme intransigent al moviment novator, tendència que va trencar obertament amb el saber mèdic tradicional i amb els seus plantejaments bàsics, modernitzant l’ensenyament de la medicina. També al terreny de la botànica es produeix un important enriquiment amb l’estudi de les plantes procedents d’altres parts del món. Tot un plaer per donar a conèixer la importància d’uns científics valencians que tant han contribuït a l’estudi i divulgació de la ciència a través del món de les plantes.

Pepa Rey Martí. Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
© Mètode 68, Hivern 2010/11.