«Com els nostres orígens determinen el nostre present.» Aquesta és la qüestió, i el subtítol, que proposa José María Bermúdez de Castro en el seu llibre La evolución del talento. Codirector des de 1997 d’un dels jaciments arqueològics més importants del planeta, Atapuerca, l’autor repassa l’evolució de l’espècie humana. Des dels seus antecessors fins als nostres dies. I en repassar aquesta evolució pas a pas, es dibuixa alguna cosa semblant a una essència de l’home. Som «primats amb alt grau d’encefalització», extremadament socials, i en l’actualitat proveïts d’una tecnologia que «la biologia no pot assolir». Aquests poden ser els principals trets de l’ésser humà. Amb un estil senzill i concret, aquest reconegut paleoantropòleg resumeix sis milions d’anys d’evolució de l’arbre genealògic de l’Homo sapiens. I partint de les respostes evolutives que van permetre triomfar als nostres avantpassats, s’apunten els conceptes que regeixen el nostre dia a dia. O en altres paraules, la manera com continua funcionant el cervell humà. Si algú té cap dubte que les qüestions relatives al sexe, la territorialitat i la jerarquia són les que defineixen el nostre món (aparentment tan racional i tecnològic), Bermúdez de Castro dóna uns quants bons arguments, i exemples, per convèncer-lo. Es diu que la paleontologia tracta de conèixer l’argument d’una pel·lícula amb tan sols uns quants fotogrames. Potser per això l’autor sembla anar més enllà del mètode científic estricte. I, advertint-ho, de vegades recorre a la seua intuïció per a, almenys, imaginar allò que no es pot demostrar. Aquests milions d’escenes d’un llargmetratge que dura milers d’anys, i que mai podrem veure complet. En aquest sentit, el llibre desplega una doble humilitat. D’una banda, ens recorda constantment que, a pesar de la nostra sofisticada cultura i tecnologia, continuem essent animals. I una segona humilitat com a investigadors: mostrar que les veritats científiques, i més en paleontologia, són sempre «veritats per ara». A pesar dels importants avenços de l’última dècada en aquest camp, sembla segur que en els anys vinents es continuarà reescrivint el nostre passat. Així, en aquest viatge d’anada i tornada que proposa Bermúdez de Castro entre l’origen i el futur de l’espècie, sorgeixen comparacions inevitables. L’home és fruit d’un canvi climàtic que ens va obligar a canviar d’hàbitat fa milers d’anys. Segons l’autor, aquesta capacitat d’adaptació no es degué només al talent que va permetre a l’Homo sapiens planificar activitats i crear eines, sinó sobretot, al fet que aquestes capacitats es difonien ràpidament entre els distints grups humans. Potser, davant dels nous reptes de l’home (com un altre canvi climàtic), les claus de la victòria són les mateixes que en el passat. Cooperar més com a espècie i compartir, immediatament, els nous coneixements. Alberto Senante Carrau. Periodista (Madrid). |
La evolución del talento. Cómo nuestros orígenes determinan nuestro presente.José María Bermúdez de Castro Risueño |
© Mètode 2011 - 69. Afinitats electives - Número 69. Primavera 2011