«La exploración del mar», de Robert Kunzig

131-56

La exploración del mar. La extraordinaria historia de la Ocenografía.
Robert Kunzig.
Traduït de l’anglès pel professor Joandomènec Ros.
Editorial Laetoli. Pamplona, 2007. 386 pàgines.

Sabem més de la superfície de la Lluna que no pas dels fons dels oceans. Tothom pot agafar uns prismàtics o un telescopi i observar-la de més a prop. Però en canvi, l’oceà és opac als nostres ulls. Encara ara es troba en gran part inexplorat, malgrat que l’ocea­nografia ha transformat completament la idea que en teníem en l’última meitat de segle. D’això és del que tracta aquest llibre. Quina és la visió que tenim actualment de l’oceà i com ha canviat al llarg del temps.

En Robert Kunzig ho aconsegueix fent-ne protagonistes les persones: els científics i les científiques que han participat en els descobriments oceanogràfics més importants del darrer segle i que han ajudat a canviar la visió dels oceans. En Robert, expert divulgador científic, ens explica en el pròleg com ha viscut entre aquestes persones en els vaixells, als laboratoris o resseguint les seves publicacions. I això ho ha fet per la gran atracció que sent per la mar i que pensa que comparteix amb la majoria de nosaltres, els lectors.

El llibre dóna una visió d’un oceà canviant i dinàmic que cal estudiar multidisciplinàriament per entendre’l. Inclou fotografies en blanc i negre que ens ajuden a visualitzar de quina disciplina oceanogràfica concreta ens està parlant (física, química, geologia, biologia). També hi trobem imatges en color, on s’inclou un mapa mundi on el protagonista és el relleu dels fons marins. Les notes del traductor, com també la bibliografia seleccionada, són una informació addicional útil per a un major aprofundiment.

Al llarg de quinze capítols l’autor ens recrea amb un viatge des de l’espai a l’oceà, tot explicant com es van formar els oceans al planeta Terra; ens fa cartografiar les fondàries, mostrant-nos com es va dibuixar el primer mapa del fons marí; tot seguit descobrim els éssers vius que hi habiten i com es van mostrejar mitjançant les primeres dragues. Després ens submergeix amb l’Alvin fins a uns 2.500 m de fondària per anar descobrint les dorsals i les fosses oceàniques; i aconsegueix entusiasmar-nos amb la diversitat del zooplàncton marí mentre ens presenta en Haeckel i en Hensen: el primer, especialista en la descripció d’aquests animals vius i el segon, expert a fer-ne el comptatge. De la mateixa manera coneixem què és el fitoplàncton o per què l’oceà pren un to verdós de vegades. Igualment ens deixa bocabadats amb la bomba biològica explicant com es transporta el carboni de l’atmosfera fins a l’oceà profund. I, revisant l’evolució de la pesca, ens consciencia de la davallada de peixos comuns com el bacallà. Continua fent-nos dibuixar els corrents oceànics per tal de fer-nos entendre el funcionament de la circulació termohalina. Finalment, recorda un tema d’actualitat com és el canvi climàtic.

El recomano a totes aquelles persones encuriosides pels oceans i la vida que s’hi amaga. I a tots els universitaris que vulguin fer una primera immersió en l’oceanografia. El llenguatge divulgatiu, a l’abast de tothom, permet entendre’l i gaudir-ne.

© Mètode 2011 - 56. Matèria d'art - Número 56. Hivern 2007/08

Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Barcelona.