«La fecundación de las orquídeas», de Charles Darwin

133-58

La fecundación de las orquídeas. Charles Darwin. Traducció de Carme Pastor. Introducció de Martí Domínguez. Editorial Laetoli, Universidad Pública de Navarra. Navarra, 2007. 297 pàgines.

Resulta extraordinari estar escrivint una ressenya per transmetre la novetat editorial d’una obra de Darwin, de l’autèntic i universal Charles Darwin (1809-1882) que va sacsejar els fonaments de la història natural amb L’origen de les espècies, publicació que ja està prop de complir el seu 150 aniversari. Només tres anys després, el 1862, va ser publicada La fecundació de les orquídies, una monografia minuciosa i exhaustiva, descriptiva i experimental, amb els membres d’aquesta família vegetal i els seus pol·linitzadors com a protagonistes. Sorprenentment, aquest treball mai no havia estat traduït al castellà.

Veritablement, La fecundación de las orquídeas no pertany al gènere divulgatiu. És un treball monogràfic laboriós, precís, especialitzat i molt exigent, però al mateix temps molt proper, on la narració es transforma en una mena de conversa amb el mateix Darwin, íntegrament i metòdicament elaborada, sobre el món exclusiu de les orquídies, amb els seus comentaris d’observador, els pensaments propis i aliens, la certesa i la ironia, els deutes i els dubtes. En algunes parts, excessivament detallista i difícil de seguir o comprendre, però sens dubte una perfecta demostració de com es desenvolupa el treball científic. L’observació, el plantejament d’hipòtesis, el disseny experimental, l’anàlisi i confirmació de resultats per arribar a conclusions confirmades que demostren com es relacionen i funcionen les parts de la flor de les orquídies. És un exemple tan evident per mostrar l’aplicació del mètode científic, que hauria d’ocupar un lloc significant entre les lectures de tot investigador, i especialment en la formació dels futurs científics naturalistes.

Per això cal agrair aquest primer fruit d’una iniciativa que vol donar llum amb la Biblioteca Darwin a un extens conjunt d’obres -darwinianes que, eclipsades per L’origen de les espècies, han romàs per un període excessivament prolongat en una obscuritat absoluta, que podria rebre fins i tot el qualificatiu d’ignorància, per a la nombrosa comuni-tat de biòlegs en llengua castellana. A més, d’alguna manera també serveix per compensar el deute secular que la ciència i la cultura espanyola manté amb la figura i l’extensa obra de Charles Darwin. Martí Domínguez, amb una introducció encertada i aclaridora, manifesta i analitza aquest oblit incomprensible. A més, la seua presentació anima a la lectura, amb detalls que acompanyaren el treball investigador de Darwin i contribueixen a entendre el valor, la significació i les implicacions que es desprenen de les seues afirmacions incontestables.

Les flors de les orquídies han estat i són amplament reconegudes per la seua delicadesa i originalitat. De fet, en temps de Darwin, eren destacades com l’obra més sublim i directa de la mà creadora. Amb aquesta qualificació, era lògic que es convertiren en objectiu prioritari de la seua recerca. Demostrar la meravellosa i perfecta integració morfològica i funcional mit-jançant la preservació de petites modificacions adaptatives, sense cap participació de la divinitat, oferia un valuós projecte per afegir evidències inqüestionables en favor de les -seues teories evolutives.

Per assolir les proves concloents, es llança a l’estudi de totes les espècies d’orquídies que arriben a les seues mans, natives o exòtiques, les que creixen a les proximitats de la seua residència o les enviades per amics i col·laboradors des de llocs recòndits. Per a cada espècie, descriu amb tots els detalls les característiques i la posició de cada peça floral, la disposició precisa dels òrgans reproductors per assegurar la pol·linització creuada amb la col·laboració essencial dels insectes adients, parant especial atenció als òrgans reproductors. Aquests són objecte d’una observació i una experimentació acurada, per arribar a comprendre, demostrar i confirmar els mecanismes de la pol·linització. Observa els insectes que visiten les flors, identifica els que són efectius en la càrrega i transport dels sacs pol·línics, descobreix els moviments que aquests experimenten per contactar amb l’estigma de l’altra flor; analitza les recompenses que les flors ofereixen als seus visitants, que el duen a vaticinar l’existència d’espècies després descobertes.

Darwin ens ho conta absolutament tot, fins al punt de resultar de vegades un tant pesat i embullat. Moltes descripcions es fan complicades de comprendre sense un suport visual, fent-se notar l’escassesa de dibuixos i esquemes. Per fortuna, l’extensa oferta i diversitat de guies fotogràfiques sobre aquesta família permet solucionar fàcilment aquesta manca. Aquesta oferta possibilita la revisió i confirmació dels seus comentaris amb la pròpia observació, sempre amb la prudència i la restricció que exigeixen les espècies més rares o amenaçades. Com un remat excel·lent, la immersió absoluta que realitza en el món de les orquídies el duu a considerar molts altres aspectes relacionats, alguns encara avui objectiu de l’activitat investigadora: l’atracció dels insectes exclusius, la implicació dels factors ambientals sobre les plantes i els pol·linitzadors, la fecundació en sentit estricte o el reduït nombre d’exemplars en poblacions que produeixen milions de llavors, per mencionar alguns dels interrogants que deixa plantejats.

En definitiva, aquest llibre recull un rigorós treball científic amb tots els ingredients perfectament presentats i raonats. Una recopilació massiva d’evidències definitives sobre les adaptacions morfològiques i fisiològiques implicades en la pol·linització entomòfila d’aquestes flors delicades i increïbles. Tot el volum de proves obtingudes amb la seua investigació no donen opció a cap explicació alternativa: la diversitat de recursos que exhibeixen les orquídies per afavorir l’intercanvi genètic és fruit d’una «llarga trajectòria de progressiva modificació on s’ha preservat cada modificació que ha resultat profitosa per a la planta, durant els incessants canvis». Pot ironitzar amb criteri sobre tots aquells que mantenen l’estatisme de la teoria creacionista, la intervenció del creador omnipotent per completar l’esquema de la natura.

© Mètode 2011 - 58. Paisatge/s - Estiu 2008
Doctor en Ciències Biològiques. Liquenòleg de formació, treballa a VAERSA com assessor tècnic del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana en temes de conservació de flora i Xarxa Natura 2000.